Aquí la Marató: digui?

Si ens asseguressin que quan truquem a la Marató es posa al telèfon un membre del Governet, o almenys un dels Tururull o algun altre càrrec o alcalde de JuntsxCaritat (o com es diguin avui), segur que telefonaria més gent per a fer donacions. Fins i tot jo, que no he donat un sol euro en la meva vida, tindria temptacions de despenjar el telèfon, per a dir-los el que penso d’ells. El que succeeix és que estan al telèfon només el temps de fer-se la foto, i el més probable és que qui respongui sigui un voluntari que està allà de bona fe i enganyat, com els que van anar a votar el famós 1-O. Si de veritat els promotors de la gran operació de caritat nadalenca volen evitar que continuï baixant la xifra recaptada, haurien de garantir-nos un interlocutor a qui poder increpar com es mereix, o de qui poder-nos riure com també es mereix.

Fer-se una foto mentre parlen per telèfon, simulant que els interessa de veritat el que els pugui passar als catalans malalts, és per als nostres polítics el substitut dels famosos petons a nens en campanya electoral, que han passat ja a la història. Petonejar nens aliens feia una mica de fàstic, mai se sap quina malaltia et pot encomanar un pobre, encara que sigui menor d’edat. Respondre al telèfon és molt més asèptic i ni tan sols has de somriure, al contrari, és millor romandre seriós, així pensen els ciutadans que et preocupes per ells, encara que en realitat el teu semblant circumspecte sigui perquè maleïdes les ganes que tens de perdre el temps amb malalties estranyes que t’importen un rave, quan podries estar a la Cerdanya.

Col·locar els polítics de diana perquè els ciutadans els puguin dir el que pensen d’ells, em sembla la solució més encertada per a intentar recuperar l’esperit de La Marató. Si el descens en la recaptació continua al mateix ritme, en un parell d’anys ja no s’ingressarà ni un cèntim, i al següent ja haurà de ser l’administració qui posi diners per a recerques mèdiques, i això sí que no.

Urgeixen mesures de xoc, els catalans s’estan desmarcant d’aquesta gran operació Domund -sense negrets- que ens hem inventat, i a veure qui pagarà llavors el sou del director de la Marató, que és de 92.748,48 euros anuals. Si algú opina que la Marató no serveix per a res, que l’hi pregunti a ell.

Subscriu-te per seguir llegint