Regants del Ter

D‘ençà de la finalització de la construcció dels embassaments de Sau i Susqueda als anys 60 del segle passat, Barcelona i molt més enllà de la seva àrea metropolitana (Maresme, Vallès Oriental i Occidental, Bages, Barcelonès, Baix Llobregat i Garraf), s’han beneficiat d’una aigua bona i barata que no era de la seva conca, i els ha permès créixer il·limitadament.

El 1959 es va aprovar la Llei del Ter, que en resum, venia a dir, que un cop satisfetes les necessitats de la conca del Ter, es podrien transvasar un màxim de 8 m³/s cap a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Les necessitats de la conca, que en molts casos no s’han complert, eren 3: que el Ter sempre hauria de portar, com a mínim, 3 m³/s al seu pas per Girona; que hi hauria d’haver 150 hm³ pels regants del Baix Ter; i que per abastir Girona, Salt, Sarrià de Ter i la Costa Brava centre, s’hauria de garantir 1 m³/s

La realitat és, que a base de Decrets de la Generalitat i l’enganyifa d’anomenar Sistema Ter-Llobregat com si es tractés d’una sola conca, s’ha capgirat l’esperit inicial d’aquesta llei, que no ha estat mai derogada, i que era el de protegir i garantir l’aigua a les comarques gironines i no el de primar un transvasament salvatge d’una conca cap una altra.

No deixa de ser esperpèntic i surrealista que la imatge icònica de la sequera a Barcelona sigui la de l’església de Sant Romà de Sau a la conca del Ter.

Portem 40 mesos patint una gravíssima sequera, segurament la pitjor des que es recullen dades. I si bé en aquests últims anys s’han pres mesures pal·liatives contra la sequera, com ara començar a regenerar aigua per a donar-li un segon ús, fer funcionar les dessaladores al 100% i reduir el consum de l’aigua del Ter de 130 hm³ a 90 hm³, no n’hi ha hagut prou.

Des de la sequera que vam patir el 2008, cap Govern, i aquí hi entren totes les principals forces polítiques del país, han gosat agafar el toro per les banyes i poder garantir l’abastament d’aigua per a tota la població de Catalunya en períodes de sequera com l’actual. Estava projectada la dessaladora de Cunit, i encara està per fer, estava projectada la interconnexió del minitransvassament de l’Ebre amb la xarxa d’ATLL. Cap d’aquestes obres s’ha executat, únicament per què va tornar a ploure i van emplenar-se els embassaments.

Fa anys que insistim i alertant a l’ACA de la necessitat d’interconnectar el país per què en el cas d’una sequera greu, no hi haurà prou aigua per a tothom. Aquesta setmana han aparegut Enginyers, Industrials i Economistes aconsellant el mateix.

A opinió nostra, el Govern faria bé de deixar de banda posicions dogmàtiques en contra de la interconnexió de conques. Es poden fer pels moments d’extrema necessitat. I és que si està en contra dels transvasaments, que sigui coherent, i deixi d’abastir-se del Ter.

Des que es van construir els pantans, i a causa del canvi climàtic que patim i que ha provocat la disminució de les precipitacions, el cabal del Ter ha minvat a la meitat.

Fa 60 anys que l’àrea metropolitana ha pogut créixer i desenvolupar-se sense límit, en part, per l’aportació, sempre de franc, de l’aigua del Ter. Mai la conca ha rebut cap compensació pels milers d’hm² que ha cedit. I, tot i això, mai hem estat en contra de l’aigua per a ús de boca per a tota la població.

Mentre a totes les comarques esmentades al començament de l’escrit, la indústria turística ha tingut una temporada històrica, les indústries i serveis han funcionat al 100% i no han patit cap mena de restricció hídrica, els regants del Baix Ter hem hagut de regar amb el 53% de l’aigua que ens calia. Només la pagesia hem patit retallades i ens preguntem per què amb l’aigua del Ter han tingut prioritat d’altres activitats econòmiques de fora de la conca.

Cal que qui ens governa fili prim per diferenciar solidaritat d’espoliació.

Aviat, quan entrem en estat d’emergència, al Ter, es reduirà el cabal ecològic a 600 l/s. Un desastre ecològic. És possible que veiem el riu sec en algun tram, la recàrrega de l’aqüífer serà insuficient i la salinitat entrarà a l’últim tram de riu i a les zones més properes a la costa.

El Baix Ter és, i continuarà sent un lloc fèrtil i un bon lloc per viure-hi si hi ha suficient aigua per la gent que hi viu. No pot ser que per vestir (i abastir) el Sant de Barcelona, es despulli una zona com poques, amb una varietat de cultius tant diferents com cereals d’estiu, pollancredes, una de les zones més grans de vivers de Girona, que és la segona més gran del sud d’Europa, plantacions de pomeres on es produeix bona part de la Poma de Girona i els arrossars de Pals.

Al Baix Ter hi ha empreses modernes i punteres que aporten un gran valor afegit al territori.

Ja ha arribat l’hora que el Govern sigui valent, i que planifiqui i construeixi tots els equipaments necessaris per a garantir l’autonomia hídrica a cada territori, costi el que costi, i comença a arribar l’hora que l’aigua que cal a la conca, es quedi a la conca.

* Jordi Aulet (Comunitat de regants de la Presa de Colomers), Narcís Illa (Comunitat de regants de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre), Albert Martí (Comunitat de regants de la Sèquia Vinyals) i Albert Grassot ( Comunitat de regants del Rec del Molí de Pals)

Subscriu-te per seguir llegint