Defensar el castellà i combatre el català

Ciutadans, el PP i Vox estan disposats a combatre el català per terra, mar i aire. Fa temps que presenten la situació lingüística a Catalunya com si el castellà estigués en franca reculada i el català s’imposés per la força. Recorden allò de Casado i dels nens que no els deixaven anar al lavabo perquè no parlaven en català o els que els carregaven la motxilla de pedres per ser castellanoparlants? Doncs això; continua la cantarella que aquí es parla català i prou.

Aquesta setmana un grup d’eurodiputats visita Catalunya per avaluar la situació del castellà a les escoles catalanes. La visita ha estat promoguda per Ciutadans i el PP, que la van forçar ara que Dolors Montserrat, del PP, és la presidenta del Comitè de Peticions del Parlament Europeu. La comissió és força esbiaixada, hi ha eurodiputats del PP; de Renovar Europa, on hi ha enquadrats Ciutadans; d’Europeus Conservadors i Reformistes, el grup on està adscrit Vox; i el grup ultradretà Identitat i Democràcia. També forma part de la comissió Diana Riba, eurodiputada d’ERC i l’única partidària de la immersió en tot el grup.

Veurem què diran els eurodiputats sobre la situació del castellà a les escoles. Però només que escoltin com parlen molts escolars al pati o fins i tot alguns mestres a les aules, s’adonaran que la llengua que està en una situació compromesa no és el castellà, sinó el català. Perquè, entre altres coses, la llei d’Immersió Lingüística no s’aplica en moltes escoles, tot i que formalment sembli que sí. 

Si, a més d’avaluar la situació del castellà a les escoles, volguessin avaluar l’ús social del castellà i del català veurien en quina situació està cada llengua. A la reunió d’ahir amb Jesús María Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSCJ), li podien haver preguntat quina llengua utilitza per exercir el càrrec que ocupa a la màxima institució jurídica de Catalunya i també li podrien haver demanat quin percentatge de sentències es fan en castellà als jutjats catalans. Però és que si aquests dies van a bars o hotels de Barcelona, ja veuran quina és la llengua majoritària i quina és la minoritzada. I si per desgràcia han d’anar a algun servei d’urgències hospitalari també podran comprovar que en castellà tot els serà més fàcil.

La desproporció és de tal magnitud que fa vergonya pensar que hi hagi qui vulgui presentar el castellà com una llengua minoritzada i perseguida a Catalunya. Qualsevol persona que es passegi per les grans ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’adonarà que predomina l’ús social del castellà.

Però determinats partits polítics i mitjans de comunicació que voldrien el domini absolut del castellà i la reclusió del català als àmbits familiars, com ha passat en altres èpoques, no paren de donar la imatge que els castellanoparlants tenen dificultats per expressar-se en la seva llengua. Per tant, no és estrany que hi hagi ciutadans espanyols que no venen mai a Catalunya que s’ho creguin.

Segurament que si els membres del grup d’eurodiputats, que han vingut a informar-se sobre les escoles catalanes, preguntessin a pares catalanoparlants si volen que els seus fills sàpiguen el castellà, la seva resposta els aclariria els dubtes que puguin tenir. Perquè la immensa majoria de pares, per no dir tots, volen que els seus fills siguin competents tant en català com en castellà, a més d’altres llengües.

Però tot sembla indicar que el grup d’eurodiputats, amb Dolors Montserrat al capdavant, han vingut amb les idees clares i que l’única conclusió que els val és que els fills de pares castellanoparlants estan discriminats. Llàstima que aquesta visita no la fessin als anys 80 i parlessin amb famílies castellanoparlants de Santa Coloma de Gramenet que van demanar la Llei d’Immersió perquè volien que els seus fills tinguessin les mateixes competències lingüístiques que els fills de famílies catalanoparlants.

Subscriu-te per seguir llegint