Juliana Canet i la Figueres lletja

Aquest passat estiu, la influencer Juliana Canet va haver de demanar perdó després de les fortes crítiques que havia rebut per un vídeo on intentava escarnir l’streamer Ibai Llanos: «Un tipus de tio, que la vida no l’ha tractat especialment bé; i si tenen una noia, es tornen bojos i mengen molt de cony per compensar-ho». Aquesta setmana hi ha tornat. Però canviant Ibai per Figueres. Un altre cop amb el seu company Roger Carandell, Juliana Canet ha penjat un vídeo on deixa anar que «Figueres és una de les ciutats més lletges de Catalunya» per a indignació d’alcalde, regidors i tuitaires diversos. Quan, de fet, a Canet i Carandell ni els hi importa què fa Ibai Llanos amb la seva vida, ni tenen cap coneixement de Figueres més enllà de ser una ciutat on, algun cop, hi han anat a veure concerts a l’Acústica o a visitar el Dalí. No saben gaire res d’Ibai, ni de Figueres, però sí que saben que com més polèmica generin, més virals seran els seus vídeos, més visualitzacions tindran els seus canals. I, per tant, amb més facilitat podran continuar vivint de la seva feina de «creador de continguts». Són els temps que ens han tocat viure i, sent sincers, tots els que ens movem en el món dels mitjans de comunicació juguem al joc de les audiències i les visites a les nostres xarxes i webs. Un altre tema són les reaccions que ha generat el vídeo.

«Personatges com aquests ja fa temps que han perdut el nord. Malauradament per ells, Figueres és molt més que la seva inculta visió», escrivia el regidor d’Esports i Joventut de l’Ajuntament de Figueres, Pere Montserrat. Mentre que, més hàbil, o més ben assessorat, Jordi Masquef, convidava Canet i Carandell a conèixer millor Figueres visitant el Museu Dalí o la Casa Natal. Bé, alcalde. Però, més enllà de canviar la percepció de Juliana Canet, el camí hauria de passar per reforçar l’explicació sobre els atractius de Figueres. Que no són pocs. I també, fer autocrítica. Mirar com es pot millorar allò que «enlletgeix» la imatge que es té de la ciutat a fora. Millorar-la per la imatge que transmet a la gent que hi ve un dia a l’any, però sobretot per la gent que hi viu, que hi treballa o que hi ve a comprar cada setmana. I això comença per desterrar els discursos autodestructius, sovint incentivats per motius polítics quan qui ocupa el govern de la ciutat «no és dels nostres», i combinar la reivindicació orgullosa del millor de Figueres amb l’autocrítica del que caldria millorar.

Subscriu-te per seguir llegint