Les bondats del darrer CIS

Davant l’afirmació «S’ha arribat tan lluny en la promoció de la igualtat de les dones que ara s’està discriminant els homes», un 22,4% dels enquestats hi està molt d’acord i un 21,7% bastant. Quatre de cada deu homes i un terç de les dones.

La pregunta, si més no un xic capciosa (és possible l’excés d’igualtat?), de l’enquesta del CIS ha tingut el do de quantificar qui hi ha darrere dels que no creuen en les quotes perquè «si una dona fa mèrits, hi arribarà sola». Dels qui contesten «i a mi, quin impost se’m rebaixa?» quan es parla de reduir l’IVA dels productes d’higiene femenina o es queixa que no li regalaran res quan el govern planteja repartir copes menstruals de franc. També dels qui critiquen les baixes laborals pel dolor menstrual incapacitant perquè, és clar, «això serà un dona-me’n, dona-me’n».

El CIS també deixa altres perles, perquè la meitat dels homes entra al sac dels qui, quan algú s’ofèn per una broma masclista, s’ofèn encara més perquè «ai nena, que exagerada, si només era per fer la gràcia», com si l’acudit no amagués tota una manera de pensar. I també el 50% són dels que opinen que «ja no es pot dir res» quan incomoden amb floretes fora de lloc.

En general, l’enquesta quantifica aquells que confonen els drets i els privilegis. Cap sorpresa, però tampoc cap dubte que cal continuar avançant.

Subscriu-te per seguir llegint