Itziar Ituño i Javier Cercas

"Haga como yo, no se meta en política". Quants cops ens hem queixat que, agafant-se a aquesta frase, ben o mal atribuïda a Franco, molts personatges coneguts han refusat opinar sobre problemàtiques socials. O, en el cas que sí que ho facin, optin per no escapolir-se del tòpic i la dictadura del políticament correcte. Esportistes, actors, escriptors, empresaris i, fins i tot, que ja té més delicte, polítics intentant no mullar-se quan parlen en públic. El seu paper d’inspectora de policia a La casa de papel ha convertit l’actriu basca Itziar Ituño en el que podríem dir «una cara coneguda». Ituño és conscient que, per l’abast global de la sèrie de Netflix, la seva imatge té un valor. Una importància que es pot transformar en ingressos per al seu compte corrent, que no deuen ser pocs, o en ressò per a qualsevol causa sobre la qual es posicioni. I les dues coses, almenys en la societat actual, no sempre són compatibles. Per exemple, veure Itziar Ituño (a la inspectora Raquel Murillo de La casa de papel) aguantant una pancarta a favor de l’excarceració dels presos d’ETA no és un plat de bon digerir per a una bona part de la societat -persones i marques comercials- que es va sentir atreta per la sèrie.

Itziar Ituño té tot el dret del món d’anar a una manifestació que, sota el lema Konponbiderako Giltzak (Claus per a la resolució), va reunir 20.000 persones a Bilbao demanant que als presos bascos se’ls apliqui la legislació penitenciària ordinària amb els corresponents permisos, reduccions de condemnes, tercers graus... Defensar públicament la seva manera de pensar no hauria d’invalidar la feina com a actriu d’Itziar Ituño. Si és bona per fer de policia a La casa de papel quan no es posa en política, també ho hauria de ser quan agafa la pancarta en una manifestació. I el mateix serveix a l’altre costat de la trinxera. Un escriptor com, per exemple, Javier Cercas, continua sent igualment molt bon escriptor, encara que, segurament, les seves opinions com a articulista de premsa no agradin gens a, entre d’altres, les vint mil persones que acompanyaven Itziar Ituño pels carrers de Bilbao. Si no bastim societats que aconsegueixin separar les ideologies dels Ituño i Cercas de torn, cada cop aconseguirem que menys gent segueixi el vell consell. «Haga como yo, no se meta en política».

Subscriu-te per seguir llegint