Opinió

Xavi, el Madrid i els àrbitres

Xavi Hernández.

Xavi Hernández. / EFE

Quan semblava que se li anava la Lliga definitivament, quan el Betis estava a un pas de remuntar, quan gairebé tothom s’ensumava el drama… Va el Barça, un equip capaç del millor i el pitjor aquest any, i torna a endollar-se al campionat. Quina victòria, quant patiment davant d’un Betis amb un Isco imperial. Però, compte, com és possible que t’empatin amb un avantatge de dos gols? Cal prendre’n nota. Si el Barça vol aspirar a algun títol, ha de ser més consistent, més fiable, sobretot en defensa. Els culers arribaven al partit incendiats per l’actuació arbitral del Bernabéu. Creuen que avui haurien d’estar a quatre punts del Reial Madrid. Tant, que després del partit Xavi va deixar anar una de les rajades més grans que recordo. Insinua que la lliga està adulterada. «Hi ha coses que no controlem. S’ha vist a tot el món. Ja ho vaig dir a Getafe, que hi havia coses que no em quadraven». Tremend.

Per cert, Xavi, els millors han de jugar sempre. Joao Felix va haver de ser qui salvés els mobles, el que marqués un golàs a l’abast de pocs. Va sortir al minut 81 per fer el 2-3 amb un xut amb l’exterior absolutament brutal.

El que fa l’estat anímic en el futbol i en la vida. El vestidor del Barça estava enfonsat, Xavi discutit per tothom i Laporta patint el que no està escrit. L’eliminació del Madrid a la Copa ho ha canviat tot. També el que va passar ahir al Bernabéu. El Barça torna a creure i, gairebé el més important, afronta el que ve amb ràbia. Amb molta ràbia. Ens divertirem.

El València somia d’allò més bé. Ha costat molt de patiment, però per fi el valencianisme gaudeix amb el seu equip. Baraja ha aconseguit l’estabilitat necessària i la seva aposta pels joves pot acabar en llocs europeus.

La il·lusió es dispara a Las Palmas. Qui ho havia de dir abans de començar la temporada: l’equip de García Pimienta està més a prop d’Europa que mai. Kirian, Moleiro i Valles, grans artífexs.

Francho lidera el Reial Saragossa. El del planter va ser clau en la victòria contra l’Andorra amb el gol i el futbol. Per cert, gran detall dels jugadors amb els empleats encarregats de cuidar la gespa. Bravo.

Carlos Sainz, un mirall on mirar-se. Té 61 anys i continua guanyant. El secret? El talent, el treball i la constància. Llegenda absoluta de l’esport espanyol.

Subscriu-te per seguir llegint