El cas Joao Félix

Se l’acusa de ser un futbolista indolent, poc solidari en l’esforç, de protagonitzar grans desconnexions durant els partits i, encara pitjor, en el transcurs de la temporada. Però, sens dubte, també és reconegut per ser un dels jugadors amb més talent pur d’Europa, un d’aquests que aixeca al públic dels seus seients. Dels quals dona espectacle i enganxa a l’espectador. No hi ha molts d’aquesta classe. I per això és tan especial. Segur que quan va abandonar el Atleti, fart de la incomprensió de Simeone, o de la falta de química entre tots dos, no imaginava que li anava a costar tant ésser titular en un equip replet de dubtes com és el Barça dels últims anys. Però Xavi, ell sabrà, i els últims resultats avalen la seva aposta, segueix sense donar-li el cartell de titular malgrat el notable rendiment que ofereix quan se li dona confiança. Ho vam veure l’altre dia a Cadis. A més del seu gol, replet d’imaginació, es va tirar l’equip a l’esquena en un partit aspre, difícil. El típic partit que gairebé ningú vol jugar. La motivació era escassa, i fins a un cert punt és normal. El Madrid havia guanyat al Mallorca i la possibilitat de guanyar la Lliga sembla una quimera, encara que el clàssic estigui a la volta a la cantonada. Xavi va disposar un equip farcit de suplents, perquè el partit en el qual tothom pensa és en el del PSG. El somni de guanyar la Champions està molt viu a Barcelona, la plantilla i l’afició creuen que pot ocórrer, que malgrat tot el que ha passat enguany és possible. Tots volen jugar el partit de l’any. Joao Félix, també.

Ha de ser titular? És possible que ens trobem davant una trobada oberta, d’anada i tornada, de poc control. El PSG necessita guanyar, ha d’anar per la porteria de Ter Stegen des del principi. Sense reserves. Per part seva, el Barça juga a casa i el culé no porta bé allò d’especular amb el resultat. Contemporitzar i esperar que caigui una. Si el partit és així, amb espais, el talent i la velocitat de Joao poden resultar decisius per a tancar l’eliminatòria. També és possible que el pla de Luis Enrique sigui un altre. Que busqui el control i que l’equip de Xavi no corri per a esperar una genialitat de Mbappe i igualar així l’eliminatòria. En aquest escenari, Joao Félix també té buit. El seu talent i capacitat d’improvisació poden resoldre el partit per poc que trobi mig metre d’espai. Conclusió: que jugui. I tots contents.

Subscriu-te per seguir llegint