Els camins al voltant del jugador blaugrana Joao Félix

L’assistència a Raphinha per derrotar a la Unión Deportiva Las Palmas defineix l’estil de futbol i, gairebé, la trajectòria esportiva de Joao Félix. Va recollir la pilota sense gran intensitat, com el que no vol la cosa, la va conduir amb suficiència davant un rival cansat i, de sobte, va elevar la pilota per sobre de la defensa rival per posar-la just on volia i semblava impossible: al cap del seu company. Pocs futbolistes poden tocar la pilota amb aquesta subtilesa, bellesa i efectivitat. Joao, ho ha tornat a demostrar, té un talent privilegiat, un do especial, una tècnica superior a la de la resta. Aquesta és la seva gran fortalesa. El seu segell. La gran feblesa, l’aparença de jugador indolent que tant el penalitza. També, i està relacionat amb l’anterior, que és una mica mandrós a l’hora de defensar. Potser és aquesta la raó per la qual Xavi li ha posat la creu, encara que sempre que el fa jugar funciona i rendeix a un bon nivell, com dissabte passat o en el Metropolitano fa un parell de setmanes. És curiós que l’entrenador del Barça, defensor de l’estil alegre, del talent, de la creativitat, pugui ser un impediment per a la continuïtat del portuguès la pròxima temporada, també com a cedit. Més que res perquè Xavi podria seguir. Ha passat de l’»impossible» quan li pregunten per la seva continuïtat a un somriure de m’encantaria fer marxa enrere en la meva decisió. En tot cas, aviat sabrem si els destins de Xavi i Joao estan units.

És curiós, el futbolista portuguès agradava molt a Gil Marín i poc o res a Simeone i molt a Laporta i poc, sembla, a Xavi. Serà que els presidents gaudeixen des de la llotja el que els entrenadors pateixen des de la banqueta. Encara que és més comú del que sembla. Al final, molts prioritzen el rendiment constant, encara que sigui de menor nivell, a la genialitat esporàdica, per molt espectacular que sigui. És el debat d’alguns futbolistes talentosos. Acaben perduts entre la boira del futbol.

Subscriu-te per seguir llegint