Opinió

Envoltats de verd

Un tram de la via verda que uneix Girona amb Sant Feliu.

Un tram de la via verda que uneix Girona amb Sant Feliu. / DdG

Ecologia verda, zones verdes, horts verds, brots verds, pintura verda... Avui sembla que tot sigui verd excepte, és clar, les tonalitats grises que queden a les llambordes de les ciutats que l’escriptor Jaume Ministral definia com «les boires que pugen del riu i estoven les lloses de pedra i els carrers suen humitat gelada». Més enllà, però, de frases literàries relacionades en aquest cas amb l’anomenat «fred negre», el cert és que des de fa temps el verd no només està de moda sinó que és molt present a les nostres vides.

Recentment es varen commemorar els 20 anys de la creació del Consorci de les Vies Verdes, l’organisme que va impulsar la Diputació de Girona i que actualment acull 78 municipis i 5 Consells Comarcals amb terrenys per on hi passen les vies verdes. Amb bon criteri i un impuls decidit, el Consorci va aconseguir revertir la situació en què es trobaven des de feia anys els antics vials per on circulaven els trens de via estreta, principalment els de Girona a Sant Feliu de Guíxols i de Girona a Olot, convertint-los en uns magnífics camins ben condicionats que immediatament varen ser utilitzats pels ciclistes però també per molta gent que des del primer moment va saber aprofitar-los per a la pràctica de l’esport i/o el tranquil passeig matiner tot admirant el paisatge rural que els envolta. La iniciativa de la Diputació ha fet que l’eslògan «De vies fèrries a vies verdes» es fes així realitat. Al web d’aquest organisme supramunicipal hi ha rutes per triar i remenar, totes ben explicades i uns mapes prou entenedors, entre els quals hi trobem els dels carrilets, del tren Pinxo, una ruta termal, la ruta del Tren Petit, el camí natural de La Muga, el secret de Ripoll, etc. L’any passat, en aquesta línia expansiva de recuperació d’antics camins en desús, es varen crear quatre noves rutes pedalables integrades a la xarxa de vies verdes amb un total de 40,8 quilòmetres repartits en quatre de les comarques gironines.

L’Ajuntament de Girona sembla que també ha apostat pel verd però amb desigual fortuna. Així, per exemple, l’aposta de «renaturalització» dels espais urbans, és a dir, deixar créixer les herbes siguin bones o dolentes a les clotes dels arbres i on convingui, sense fer ús d’eficaços remeis químics, no ha fet altra cosa que indignar una població ja prou cansada de la desídia d’un govern que, en realitat, estava més atent al groc que no pas al verd. Una vegada tancada l’etapa de l’herba invasora de l’asfalt s’ha passat al verd pintat al paviment en forma de zones verdes repartides en alguns barris de la ciutat. S’ha començat per ampliar algunes de les existents i se n’han creat d’altres com ara les del Carme Vista Alegre i, segons diuen, n’arribaran més, especialment al barri de Sant Narcís, a Santa Eugènia i, probablement, a la zona del sector de Sant Pere del Barri Vell ja que fa temps els veïns ho demanen de manera insistent davant la problemàtica de la manca d’estacionament propi per a la gent del barri ja que la zona sol estar ocupada des de primera hora del matí pels cotxes que baixen de Montjuïc.     

En canvi, l’anomenat «hort Alegre», la proposta que va fer l’Associació de Veïns Carme-Vista Alegre de crear un espai d’hort urbà amb l’ànim de motivar i conscienciar la gent dels beneficis que pot comportar l’agricultura urbana dins l’anomenada «ciutat comestible», va per llarg. En aquest cas, el projecte enllaçava amb l’Associació Milfulles, una entitat que desenvolupa un notable paper integrador a Salt, però ara com ara està aturat perquè segons fonts municipals s’ha d’elaborar una ordenança que reguli tota aquesta qüestió dels horts urbans. Mentrestant, però, l’Associació, amb el lloable propòsit de cultivar les relacions veïnals, ha organitzat un curs d’iniciació a l’hort urbà pels dissabtes 17 de febrer i 2 de març. És clar que una cosa és plantar tomates i enciams i l’altra poder-los regar mentre es vigila que el vandalisme no faci de les seves com malauradament sol passar a les hortes de Santa Eugènia.

Subscriu-te per seguir llegint