La festa del llibre

Tot i que en el seu moment la solució de traslladar les parades de llibres i roses a l’esplanada de La Copa, a la Devesa, va semblar encertada per poder disposar així d’un espai obert i suficient per al passeig tranquil i la compra programada, finalment, la realitat d’una ciutat avesada pels anys a uns entorns de pedra vella s’ha acabat imposant. Després d’aquest període d’allunyament dels punts de venda obligat per la pandèmia s’ha fet palès que calia retornar les coses al seu lloc, potser patint més l’estretor però sense la pols calenta que de sobte podia aixecar un vent molest. Segurament tampoc era l’ideal pels autors, que havíem de signar els llibres en unes taules separades de les parades i, per tant, s’imposava una estranya fredor fruit d’aquest distanciament. Potser per guarir-se en salut, enguany ja s’han programat signatures avançades aquest dissabte dia 20!

El Sant Jordi ens agafa a 20 dies de la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya i, previsiblement, les flaires electorals es deixaran sentir, ja sigui dins les carpes que els partits posaran als llocs que l’Ajuntament els hagi assignat o bé a través d’actes polítics que s’hauran programat. És lògic que es vulgui aprofitar el moment de celebració de la Diada per vendre el producte de futur que poden representar les promeses dels candidats però segurament a aquestes alçades qui més qui menys ja tindrà clar el sentit del vot el dia 12 de maig i sabrà separar el gra de la solidesa de la palla de la inconsistència. Davant d’un insospitat bloqueig, sempre pot ser possible seguir els consells del poeta Salvador Espriu i mussitar amb molta relativa ingenuïtat la seva oració: «Senyor sant Jordi, patró, cavaller sense por, guarda’ns sempre del crim de la guerra civil. Allibera’ns dels nostres pecats d’avarícia i enveja, del drac de la ira i de l’odi entre germans, de tot altre mal. Ajuda’ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent catalana. Amén». És clar que el poeta hi afegia: «L’estampeta / se’m perdia: / no recordo / l’any ni el dia». L’important, però, era que deixava el missatge en un dels seus poemes tot i que molts anys després el recordat escriptor Just M. Casero ens recordava que segons la iconografia a l’ús, Sant Jordi «duia un llamp d’espasa per arranar set caps i que els cops de falç es llencen per segar i no per acompanyar trobes de poetes».

En qualsevol cas, si el temps hi acompanya, després del tradicional esmorzar literari que ofereix la Generalitat als autors gironins, podrem gaudir d’una diada que s’assemblarà a les de sempre, omplint l’espai de la plaça de Catalunya que enguany s’haurà habilitat per a les parades de llibres mentre que a la Rambla hi hauran les flors i altres complements. La Devesa quedarà com un record d’una pandèmia que ens va tenir tancats i amb la mascareta posada que ens tapava boca i afectes i, mentre assumim que l’espai de la Copa pot acollir altres esdeveniments multitudinaris, celebrarem que Girona bulli l’efervescència d’una jornada que ha de tenir en la presència dels llibres el seu significat més autèntic. I després, només després, vindrà la reflexió entorn el diumenge 12 de maig on el poble haurà de decidir quin camí haurà d’emprendre per encarar el seu futur. Serà important que des de tots els àmbits ciutadans s’afavoreixi la participació en aquests comicis perquè la força dels vots dóna autèntic sentit democràtic al resultat de les urnes. En aquesta línia, l’Ajuntament de Girona ha posat el seu granet de sorra restituint com a local electoral el de l’Associació de Veïns Carme-Vista Alegre eliminant el de l’Escola Annexa Joan Puigbert que tenia molt mal accés, es recuperarà el punt de votació de l’Escola Dalmau Carles a Sant Narcís i s’hi afegirà el de la sala Miquel Diumé del propi consistori en lloc de la taula de la Casa de Cultura.

I com aquell que no fa la cosa, ja estarem entrant a Girona Temps de Flors esperant l’allau de visitants i desitjant que les plantes no se’ns quedin músties per la manca d’aigua.

Subscriu-te per seguir llegint