La nova àrea comercial

L’Associació Girona Centre Eix Comercial, que fa pocs dies va celebrar els seus 25 anys amb un acte senzill i participatiu a l’auditori de la Mercè, conjuntament amb l’Associació d’Hostaleria de Girona, han estat els impulsors d’una interessant iniciativa que s’ha presentat a la consideració de la ciutadania en general i del sector del comerç en particular. Es tracta de la creació de la primera Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) que, inicialment i com a prova pilot, incorporaria una zona compresa entre la plaça de Catalunya i la plaça de la Independència, amb el carrer Santa Clara, el Pont de Pedra, la Rambla i l’Argenteria i un total de 208 establiments dels quals un 68% són comercials, un 25% de restauració i un 7% de serveis.

L’APEU és una llei de la Generalitat que pretén dinamitzar i donar activitat a una àrea urbana concreta de la ciutat. Segons la notícia que donava fa poc més d’un mes aquest rotatiu, a Catalunya hi ha 43 projectes en tramitació tot i que el de Girona podria ser el que tingués les gestions i la paperassa més avançada per poder-lo presentar a l’aprovació del consistori tot i que abans haurà de passar per un procés participatiu perquè la ciutadania pugui dir-hi la seva. La llei 15/2020, aprovada pel Parlament de Catalunya per una àmplia majoria, estableix que aquestes àrees seran gestionades per entitats privades sense ànim de lucre i, en l’article 2.3, diu clarament que el seu finançament es farà mitjançant quotes que s’establiran obligatòriament.

I aquí rau inicialment el problema. Mentre hi hagi gent voluntariosa com tants anys ho ha estat Josep M. Noguer al capdavant de Girona Centre fent generosament una feina que beneficia tot el col·lectiu, no hi ha cap problema, però quan es tracta de rascar la butxaca (el calaix) dels socis un a un, aleshores ja estem parlant de figues d’un altre paner. Com ja era previsible, tot i que la idea estigui encara a les beceroles no ha semblat pas malament a la majoria dels establiments, però ai las!, ja han aparegut veus contràries al projecte, però no pas perquè aquest no sigui bo i positiu, sinó perquè els tocarà pagar una quota. Alguns ja s’han afanyat a opinar que la tasca de dinamitzar i promocionar un determinat sector comercial delimitat en aquest cas per les dues places urbanes de Catalunya i Independència, hauria de ser cosa de l’Ajuntament i no d’una nova figura jurídica professionalitzada.

Qui fou cronista oficial de la ciutat, el professor Enric Mirambell, va tractar en cinc capítols el tema dels botiguers en un dels volums sobre Girona i els gironins. En un dels apartats afirmava que «no es pot negar que els botiguers han pesat molt en la vida quotidiana i amb el seu esforç han exercit un paper important en el desenvolupament econòmic i social de la ciutat» i ressaltava que «l’estalvi era una de les virtuts del botiguer i a vegades el portava fins a extrems que ara ens semblarien increïbles». Però és evident que amb el pas dels anys els botiguers passaren a ser comerciants i, aquests, ciutadans. El periodista i escriptor Narcís-Jordi Aragó explicava al volum «Girona, ara i sempre» l’anècdota viscuda amb l’arranjament del carrer Mercaders l’any 1973 i el desig dels veïns de potenciar aquell carrer junt amb Abeuradors i Ferreries Velles fins a tocar la Rambla com una gran zona de vianants a la qual havien anomenat inicialment com «T Comercial». Un projecte que, curiosament, naixia sota l’advocació dels antics mercaders gironins, però que no va tenir el necessari suport municipal i, per tant, «aquella pàl·lida flor no va fer estiu». L’autor es preguntava si amb el temps la psicologia del gironí ha estat influïda pel botiguer o si, per contra, l’home de la botiga és, en ell mateix, un producte del tarannà gironí.

El desenvolupament d’aquesta APEU que ara tot just comença a caminar, suposo que ens podrà donar algunes respostes sobre aquestes qüestions del comerç i la vida ciutadana que sempre han estat presents en la mateixa identitat dels gironins.

Subscriu-te per seguir llegint