Girona: parlem de diners, i no pas de futbol

La diferència entre la indústria de la petanca i la del futbol només està en els zeros».     

(Javier Tebas). 

Per si algú encara no ho havia captat, aquesta frase del president de LaLiga deixa clar que això va de diners. No es tracta que el Girona sigui un equip català, que tingui menys «tradició» que altres, que el Manchester City sigui un dels propietaris del club o que Carles Puigdemont celebri per xarxes socials les victòries de l’equip de Míchel. La presència del Girona en la lluita pel títol de lliga no fa perdre el son al món del futbol per tot això. El Girona molesta pels diners. No els que pugui tenir o guanyar el club de Montilivi, sinó els que poden deixar de facturar la gent que talla el bacallà en això que en diem «futbol». Un esport (negoci) que, cada vegada més, té ben poc a veure amb el romanticisme dels aficionats. 

El Girona pot guanyar la lliga, esclar que no és impossible, i el Girona pot acabar segon classificant-se per a Lliga de Campions i per a la propera edició de la Supercopa d’Espanya a Aràbia Saudita. Però no ho tindrà fàcil. Ni dins, ni fora del camp. Perquè, per començar, aquesta ben pagada Supercopa saudita la juguen els dos finalistes de Copa -ara mateix amb avantatge per a Reial Societat i Athletic Club- i els dos primers classificats de la Lliga. Ara, serien Madrid i Girona. Per tant, aniríem cap a una Supercopa on Tebas, Florentino Pérez, Joan Laporta, Gil Marín i, si fa falta, Gerard Piqué i el mateix Luis Rubiales, haurien d’explicar als xeics, als executius de televisió i als «aficionats» que omplen l’estadi de Riad que, aquest cop, no és que no juguin ni Messi, ni Cristiano Ronaldo, és que ni tan sols hi ha el Barça o l’Atlètic de Madrid. I que, en el seu lloc, hi ha un equip que es diu Girona. Així, mentre a molts els ha deixat de fer gràcia el paral·lelisme amb el Leicester o treuen foc pels queixals parlant del City Football Group i de multipropietats, en els despatxos «dels que manen» pensen en els diners. Perquè, igual que en l’històric debat entre Bill Clinton i George Bush pare, el tema es resumeix en una frase: «És l’economia, estúpid». O sigui, que aquí estem parlant de diners. I no pas de futbol. 

Subscriu-te per seguir llegint