I continuen parlant d’ETA

El 30 de juliol de 2009, ETA va matar dos agents de la Guàrdia Civil en un atemptat a Calvià. Set mesos i mig més tard, el març del 2010, el robatori d’un cotxe prop de París va acabar amb un policia francès mort a trets. Són els tres últims noms d’una llarga llista que va des de cops contra la dictadura de Franco, com el de la bomba que va fer volar pels aires Carrero Blanco, a autèntiques salvatjades a Catalunya com els atemptats a la caserna de Vic o a l’Hipercor de Barcelona. Però, ja fa més de catorze anys de la mort del policia francès. ETA, els seus assassinats, els segrestos, la Kale Borroka, les detencions i les tortures de la Guàrdia Civil, el GAL i la «guerra bruta» de l’Estat... Tot això és història. Se’n pot parlar, s’ha d’estudiar i cal no oblidar-ho. Com es fa amb l’IRA i, no per això, quan hi ha eleccions al Regne Unit es posen a discutir sobre el Bloody Sunday o l’assassinat de Lord Mountbatten. Ni en les cites electorals italianes, el tema és la màfia napolitana; ni a Alemanya el que es va fer durant la República de Weimar perquè el nazisme acabés arribant al poder... A Madrid, en canvi, el tema capital de cara a les eleccions basques d’aquest diumenge és si el candidat de Bildu evita fer servir el terme «banda terrorista» per parlar d’ETA. Un candidat, Pello Otxandiano, que ja ha deixat clar el seu «respecte absolut i proximitat cap al dolor de totes les víctimes».

Diumenge, en les eleccions basques, el tema no és si «Bildu es ETA» com dirien els tertulians i polítics més ancorats en el passat. El moll de l’os és que, per primer cop en molts anys, el Partit Nacionalista Basc (PNB) pot deixar de ser el partit polític més votat en benefici de Bildu. La confrontació d’idees i de model social i econòmic entre les propostes presentades per PNB i Bildu, va més enllà de la relació Euskadi/Espanya. El resultat d’aquesta lluita per l’hegemonia social entre Bildu i el PNB i el paper decisiu que, segurament, tindrà el partit socialista per decidir el futur govern basc amb la possible repetició d’un pacte amb els nacionalistes són la clau de volta del que es decideix diumenge al País Basc. Però, mentrestant, a Madrid continuen parlant d’ETA. Perquè en ple 2024, encara deu ser més rellevant per a la gent que el model social, l’econòmic, l’habitatge, la indústria, la sanitat, l’educació, el canvi climàtic...

Subscriu-te per seguir llegint