La pasta és la pasta

Després d’un partit de futbol en què el Barça jugava contra no sé qui, l’entrenador culer, Xavi Hernández, va comparèixer a la sala de premsa per fer unes declaracions. Va comentar la victòria, va criticar les suposades injustícies arbitrals, va aprofundir en alguna jugada i va opinar sobre això i allò. M’agradaria que, valgui la redundància, m’agradés el futbol, com també m’encantaria saber apreciar un bon whisky. Tenir la capacitat per argumentar per què una passada és bona o si una alineació determinada és intel·ligent i ser l’estil de dona que arriba a casa, es treu les sabates de taló i se serveix un whisky sense gel. No sóc ni una cosa ni l’altra, però el meu fill sap molt del primer (menys mal que passa del segon) i jo, que sóc una mare embadalida i fan de la meva prole, gaudeixo mirant-lo mentre escolta les declaracions del míster.

Mentre l’entrenador exalça l’esportivitat, anomena el cas Negreira i fa cara de circumstància, a mi em crida l’atenció que faci tot això amb una ampolla de Coca Cola. Segur que el refresc és la guspira de la vida, però sa, el que es diu sa, no és. Intentar inculcar coherència i bons hàbits als nostres fills es fa cada dia més difícil. Sobretot, si el responsable esportiu d’un dels equips més importants del món fa declaracions amb una ampolla de beguda química i ensucrada al costat. Qui paga, mana.

En un altre àmbit, encara no m’he recuperat de la decepció que la Supercopa se celebrés a l’Aràbia Saudita, quan m’assabento que Rafa Nadal s’ha convertit en l’ambaixador del tennis d’aquell país. Només cal una consulta a, per exemple, la pàgina d’una organització de prestigi reconegut com és Amnistia Internacional per posar-se a plorar en llegir el que hi passa. Dones obligades a estar sota tutela masculina i a obeir l’home. Tortura, maltractaments i execucions. Se’ls ha acusat de cometre crims de guerra i violacions del dret internacional. Hi ha nul·la protecció als drets dels migrants i inexistència de garanties judicials. Absència de llibertat d’expressió o d’associació. És un lloc on condemnen a 34 anys de presó una doctoranda per desenvolupar una activitat pacífica, encara que contrària al règim, a Twitter. I, malgrat aquestes misèries, un home que, durant anys, ha transmès valors extraordinaris associats a l’esforç, la humilitat o el respecte ens dóna una bufetada a la cara als seus admiradors i ens recorda, una altra vegada, que els diners són els que realment importa. Els valors, ètica o principis són per al món del petit poni. En aquest, Alcaraz, Djokovic i el mateix Nadal realitzaran, a l’octubre, una exhibició del millor tennis en un país que permet i fomenta les atrocitats més grans. Perquè la pasta és la pasta.

Fer esport és un aprenentatge a molts nivells. Treballes la força de voluntat, la tenacitat i la constància, l’autocura, la promoció de la salut, la tolerància i deferència al contrari o el foment dels bons hàbits. Sempre he associat la pràctica esportiva a valors saludables i edificants. Suposo que és perquè no en puc viure i, vist el que s’ha vist, millor que sigui així.