Diari de Girona

Diari de Girona

Galvez Lot Pau

Temps de passió abans de Carnestoltes

Segons els cànons religiosos, després del temps de Carnestoltes, temps de disbauxa i perdició, ve el temps de la Passió, un temps de recolliment i introspecció. Però mira tu, que alguns han decidit que s’havia d’avançar la passió, o això és el que alguns fonamentalistes estan fent passar a l’artista Salustiano García, autor del cartell de la Setmana Santa de Sevilla d’aquest any. El reconegut artista va rebre l’encàrrec del Consell General de Germandats i Confraries de Sevilla de fer el cartell oficial de la Setmana Santa sevillana. Aquest interessant autor, que aquesta polèmica m’ha descobert, té un estil propi molt característic. Alguns crítics d’art parlen d’ell com un retratista que es belluga entre el renaixement i certa estètica nipona. En l’obra «La Resurrecció de Crist», apareixen elements reconeixibles de les germandats de Sevilla, com el sudari del Crist de la Germandat «El cachorro» i les potències (els raigs de llum que es representen sobre el cap) del Crist de la Germandat de l’Amor. El mateix autor explica que va agafar de model el seu fill, amb un fons vermell, propi de les seves obres. La presentació del cartell no va ser en cap ateneu llibertari, ni en cap casa ocupa (fet que per trencar tanta oficialitat hauria estat prou bé) sinó que es va fer a la seu de la Fundació Caixa Rural del Sud, acompanyat pel president del Consell de Germandats i Confraries de Sevilla i el mateix batlle de Sevilla. Amb tota aquesta explicació, vull fer entendre, que en cap cas estan parlant d’una obra amb intenció polemista sortida d’un cau d’esquerranosos impenitents, sinó d’una imatge com tantes d’altres de la imatgeria religiosa que més enllà del sentiment religiós, et pot agradar més o menys segons els teus gustos estètics. Per això he de dir que m’han sorprès els furibunds atacs que ha rebut per la dreta extrema i el fonamentalisme. A la ja habitual Associació d’advocats cristians que amenaça amb denuncies, o la petició a Change.org per la retirada del cartell, tenim múltiples declaracions de l’òrbita de l’extrema-dreta, com la de Hertfelder García-Conde membre del partit d’ultradreta espanyol que ha dit com a crítica «mostra (l’obra) una irrealitat i un Jesucrist efeminat i amb trets homosexuals». No ha estat l’únic, moltes de les crítiques a l’obra a les xarxes són vergonyosament homòfobes. També s’ha parlat d’una possible conspiració per l’eliminació dels valors de la Setmana Santa sevillana per part de la «progressia esquerrana» (sic) i fins i tot s’han fet crides a destruir o cremar el cartell. Com sempre que la dreta extrema i els fonamentalistes entren en joc, és quasi impossible tenir una visió racional i dialogant del tema. Com sempre ja han sortit els que defensen que tot plegat és part del complot homosexualitzant que afecta fins i tot el sant Crist. Nova mostra de l’anomenada masculinitat de vidre, una masculinitat que es veu perillar en tot moment i que ha d’atacar qualsevol cosa que no entri de forma estricta en els seus cànons de com ha de ser un home i la societat que ha d’estar al seu servei. Això sí, la polèmica, com sempre, ha donat una rellevància impagable a l’obra i al seu autor. Fent una reflexió a partir d’aquest tema, he de dir que un bon amic en va comentar per internet fins a quin punt aquestes polèmiques són solament un entreteniment per no parlar dels temes més urgents com la crisi climàtica o el problema de l’habitatge, la veritat és que em va fer pensar si realment estava entretingut amb una banalitat. És veritat que estem immersos en una situació que ens interpel·la a cada moment donat que el sistema socioeconòmic actual no es pot mantenir en el temps i hem de tractar per primera vegada a la nostra història els nostres grans problemes, no com a tribu, nació o imperi, sinó directament com a espècie. Davant dels grans reptes que tenim hi ha forces que intenten viure de la por, i convertir aquesta por en un odi irracional envers els «altres», fent bo allò de «L’home és un llop per a l’home». En l’altre cantó tenim els que creuen en la solidaritat i el comunitarisme per sortir-nos-en com a societat. En aquesta batalla, cada escaramussa és important, i si la tragèdia de la senyora de 78 anys desnonada a Barcelona per 88 € no ens pot deixar indiferents, oposar-nos als missatges d’odi i LGTBI-fòbics de la ultradreta per un cartell a Sevilla, també ha de ser part de la nostra contestació com a ciutadans. Cada conflicte és un pas vers la nostra dignitat i el nostre futur.

Compartir l'article

stats