L’Escola Taller de Girona, un projecte amb present i futur

Els mitjans de comunicació i alguns estudis informen que l’abandonament escolar prematur (AEP) a Catalunya està pels voltants del 14 % i la taxa d’atur a Girona, pels volts del 10 % entre els joves que tenen entre 16 i 25 anys. Aquestes dades estan influenciades per les característiques sociodemogràfiques dels joves estudiants i pel seu estatus socioeconòmic i cultural, pel gènere i per l’origen ètnic o migratori. Els joves que provenen de famílies menys afavorides, tant en termes de capital econòmic (pocs ingressos) i social com de capital instructiu (nivells d’estudis baixos) i aquells d’origen migrat, són els que, de forma persistent, a les estadístiques representen l’abandonament prematur dels estudis i l’atur al nostre país i a la nostra ciutat. No abordar en profunditat des dels municipis els fenòmens del fracàs i l’abandonament escolar, o el de l’atur juvenil és participar de l’exclusió educativa i social. En aquest article reivindico un projecte oblidat que caldria pensar en recuperar per a Girona: l’Escola Taller.

L’any 1986 naixia a la Mercè un projecte singular i innovador, l’Escola Taller de Girona, amb l’objectiu de rehabilitar l’edifici com a centre cultural i de formar joves desocupats de la ciutat en diferents oficis tradicionals (obres de paleta, fusteria, restauració, jardineria, pintura, vitralls, forja i serralleria, treball familiar, animació sociocultural, comunicació i imatge, reciclatge de residus…). Al llargs dels anys es va convertir en una experiència significativa a l’entorn de la formació i la inserció laboral dels joves, com a millor instrument per anar transformant la societat a partir del valor-treball al servei directe de la comunitat. 

Els impulsors pràctics i cabdals, en Cisco Miró i l’Antoni Ruiz, codirectors de l’Escola Taller, sempre van tenir clar que calia relligar tres àmbits o necessitats de la realitat social: la formació professional dels joves en situació d’atur dels nostres barris que havien deixat l’ensenyament reglat, la rehabilitació del patrimoni de la ciutat tot treballant en obres i projectes d’interès comunitari i la inserció d’aquests joves en el mercat laboral. El projecte Escola Taller de l’ajuntament de Girona en els seus inicis estava cofinançat per l’INEM i el Fons Social Europeu, els joves contractats durant cicles formatius de 2-3 anys percebien el sou mínim interprofessional, tenien un horari de formació i laboral de 8 hores diàries i accedien a una primera experiència laboral per integrar-se en un projecte educatiu que els oferia la possibilitat de sentir-se útils a la societat i demostrar-se a ells mateixos que tenien unes capacitats que l’ensenyament oficial no els havia permès descobrir ni incentivar.

Al cap de dos anys d’haver iniciat el projecte d’Escola Taller, s’hi va incorporar l’Escola d’adults de Girona, que va impartir la formació bàsica i complementària imprescindible per aprendre els diferents oficis; d’aquesta manera, es facilitava als joves un nivell de català i de titulació bàsica (graduat escolar - graduat en secundària) en el marc del seu procés formatiu en l’àmbit professional. La seva integració va tenir una importància decisiva per implantar unes metodologies pedagògiques actives i innovadores per formar joves desmotivats, amb l’estigma d’haver «fracassat» a primària o a l’institut: se’ls havia dit i tenien interioritzat que no servien per res. L’escola d’adults va ser un dels instruments per abordar aquests reptes, i el fet d’incorporar-se a l’equip docent de l’Escola Taller va ser clau perquè tothom remés en una direcció i es relligués la teoria amb les pràctiques dels diferents oficis.

Durant els seus 22 anys d’existència, l’Escola Taller va intervenir en un munt de projectes i obres, com ara: La Mercè, el carrer Socors, l’Estació d’Olot, seu de l’Estació Jove, l’antic Institut de Sant Narcís, seu actual del Servei Municipal d’Ocupació (SMO) i el CFA Nou Girona, Mas Abella, Masia de la Torre, Can Po Vell a les hortes de Santa Eugènia, Isaac el Cec, Museu d’Història, Centre Social de la Torrassa… Els diferents governs de l’ajuntament no han valorat tal com es mereix la tasca social i comunitària feta durant aquells anys per l’Escola Taller. Un model d’escola participativa, solidària i al servei del poble va ser el motor de la motivació del conjunt dels treballadors, alumnat i professorat, i va ser possible que un nombre important de joves de Girona, sobretot de barris més deprimits, s’incorporessin a un projecte que els va canviar la vida.

L’any 2008 la Generalitat de Catalunya, que en tenia la competència, va suspendre el programa per raons pressupostàries, i així va desaparèixer un projecte, una eina provada i eficient de lluita contra l’atur i les seves causes.

Molta gent no oblidem aquesta experiència. I creiem que ara cal reprendre la idea i els objectius de l’Escola Taller des del nou ajuntament de Girona, i pensar en un projecte intermunicipal (Girona, Salt i Sarrià) en què les diferents institucions, encapçalades pels ajuntaments, estableixin el marc de treball. Un primer element seria crear una «comissió d’experts», entre els quals hi hagués gent que va participar en el projecte de l’Escola Taller i gent de diferents àmbits d’actuació, per elaborar el nou projecte i fer-lo realitat al més aviat possible. Un segon element seria com s’aborda el cofinançament del projecte, quines àrees municipals i serveis públics (escola d’adults, universitat, SOC…) participen en el seu desenvolupament, amb quins espais compta la ciutat per la seva ubicació (reformar els espais escolars del Sector Est de la ciutat que queden buits per exemple). Un tercer element seria deixar clar que una Escola Taller va més enllà d’una Casa d’Oficis o d’un Taller ocupacional, així com avaluar el paper que fa el SMO i la seva tasca d’inserció laboral i formació, malgrat les seves limitacions.

Insto, des d’aquestes pàgines, a què el govern municipal encapçalat per Guanyem faci realitat aquest projecte per a la ciutat. I com molt bé van dir els seus impulsors: «l’Escola Taller és un projecte inclusiu, pedagògicament i socialment innovador, generador de l’autoestima centrat en les necessitats de les persones i del seu entorn, de la seva ciutat, del seu barri i de la seva comunitat». I reitero que l’Escola Taller va ser i pot ser de nou una experiència pedagògica integradora i transformadora de les persones i de la societat gironina, i va facilitar una incorporació a la vida social i professional de joves en igualtat de condicions accedint a un treball i una vida dignes. L’Escola Taller de Girona, un projecte amb present i futur.