La sopa d’all

A TikTok causa furor la sopa d’all, és normal, l’anomenada generació Z, nascuda entre els anys 1995 i 2000, què sabia de la sopa dels seus avis!, qui diu sopa d’all diu pensar en les musaranyes, perdre’s en un món fantàstic, ser imaginatiu, creatiu ... o per dir-ho d’una manera més prosaica, la capacitat d’abstracció, una capacitat que ens ha fet i ens fa humans, que ens ha permès abandonar el gran zoològic i contemplar altres espècies des de l’altre cantó de les gàbies. Una generació, la Z, que s’ha tret de la màniga el delulú és la solulú i que es podria traduir com la il·lusió és la solució, delulú ve de l’anglès delusional, delirant, i si bé un deliri és una creença falsa, qui delira no sap que delira com es demostra que delulú va aparèixer per primer cop l’any 1994 i es referia als fanàtics del grup K-pop de Corea del Sud que estaven convençuts que tindrien relacions íntimes amb els membres de la banda, igual que els fanàtics de la llei de l’atracció que estan convençuts que si penses una cosa amb tota la teva ànima, si no deixes de pensar-hi ni un instant, si penses amb fe i esperança, s’acabarà fent realitat, una llei més vella que la sopa d’all, apreciada per la teosofia, l’hinduisme, el judaisme, el cristianisme –què és sinó l’oració– i en l’actualitat pel pensament positiu de l’autoajuda que troba en el llibre El secret de Rhonda Byrne la cirereta del pastís, segons l’autora, gràcies al secret, tota la nostra vida, salut, diners amors, relacions socials ... aconseguiran enlairar-se com un coet i es farà realitat el propòsit del llibre, aconseguir una vida plena i feliç.

En la notícia sobre la sopa d’all del delulú és la solulú s’acompanya de l’opinió d’experts en la matèria que pel que diuen s’endevina que no han provat la sopa en sa vida, que si davant una vida que tanca portes la gent jove opta per escapar-se, per imaginar-se que una altra vida és possible ... Com és que cap dels experts va dir amb veu ben alta que el delulú dels nassos no és cap novetat, que per a cada una de les generacions de la A a la Z, la vida ha estat un repte i en ocasions un malson i s’han hagut de buscar solucions imaginatives i gratificants.

Em puc imaginar a un grup d’homínids entorn una foguera preguntant-se què carai hi fem aquí?, què serà de nosaltres?, i davant una serp lluminosa que recorre el firmament seguida per un soroll eixordador intueixen la resposta a les seves inquietuds existencials, no estem sols, una llum sorollosa vetlla per nosaltres, i no es farien esperar les actes fundacionals de la humanitat conegudes com a llibres sagrats per part d’uns escribes, més endavant altres escribes en les pàgines sagrades hi afegiren notes a peu de pàgina, unes notes que inspiraren a més escribes a escriure notes a peu de pàgina a les notes a peu de pàgina de les pàgines sagrades, i cada generació ha enviat els seus escribes a anotar peus de pàgina sota infinites notes a peu de pàgina, i gràcies a aquest patracol homèric ens hem tornat civilitzats, posseïm la justícia terrenal perquè com està escrit en un peu de pàgina som lliures per delinquir, hem fet pedagogia de la culpa i de la pena, tenim una amalgama de drets com per parar un tren, inclòs el dret d’un home a l’embaràs, no s’ajusticia a ningú si es troba indisposat, les presons són establiments de redempció, tenim tota una col·lecció d’ismes, de nacionalismes, totes elles amb vocació de veritat revelada –ah, em deixava el VAR en el futbol!– com no podia ser de cap altra manera perquè si volem habitar una vida paral·lela, un metavers!, l’hem d’arrebossar de fe com fan els marrecs de la delulú és la solulú.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint