No m'agrada l'esport

Els horaris dels partits dels veterans d'hoquei no són especialment còmodes. Els seus propis clubs sempre els fan jugar tard, entre setmana, quan tots els altres ja han entrenat, des dels més petits fins als primers equips. Però a ells, als veterans, sembla que els importa relativament això, perquè cada any es repeteixen els calendaris i ells són més. Aquesta temporada a Catalunya, competeixen de manera federada 43 equips de veterans d'hoquei, dividits en quatre grups. Sovint, l'únic maldecap que els provoca la seva competició és trobar un restaurant que els faci sopar a les 23 h de la nit. Per sort pel local, però, sempre acaben sent uns quants: els dos equips i, a vegades, l'àrbitre.

El calendari de veterans que tinc més a mà és el del GEiEG, que és un dels equips degans de la categoria màster. Estan enquadrats en el Grup B1 i el seu calendari els porta a jugar a les Franqueses un divendres a les 22:30 h o a Sant Cugat un dimecres a les 22 h. Tal com els altres equips venen al GEiEG de Sant Narcís els dijous a les 21:30 h.

Per anar a jugar entre setmana, a aquestes hores de la nit, a 100 km de casa teva, han de passar, molt especialment, dues coses. La primera és que hi estiguis molt bé amb els teus companys d'equip. Que no t'importi i vulguis passar una estona amb ells després d'un dia de feina, sabent que l'endemà hauràs de llevar-te d'hora. La segona és que t'agradi molt la teva disciplina. No que t'agradi fer esport (o que t'agradi només fer esport), perquè tothom té altres maneres de posar-se en forma que no són marxar lluny de la teva ciutat un dimecres a les 20 h per tornar passada la mitjanit. No és, doncs, qüestió de fer esport, en general. És que, en aquest cas, t'agradi molt l'hoquei. Que t'agradi més l'hoquei que l'esport.

Un títol més per engrandir la bonica història del Girona d'hoquei patins

Totes les disciplines federades van experimentar un boom amb els jocs olímpics del 1992. Però aquest boom s'ha estancat i dades del 2017, del Consejo Superior de Deportes (CSD), ja mostraven que l'esport individual i per estar en forma anava en augment, en detriment de l'esport d'equip i federat. La pandèmia ho va accentuar i, malgrat que els darrers dos anys les llicències federatives s'han recuperat i han superat la barrera dels quatre milions, la tendència es manté. El 2022 a Espanya, un total de 5,5 milions de persones practicaven fitness i 4,1 milions, esport federat.

Els veterans d'hoquei, com de tants altres esports, són part d'un model esportiu amb un futur incert i, alhora, simbolitzen l'èxit d'aquest model. Són una mena de retorn al punt de partida: tots ells van començar a fer el seu esport perquè els agradava i perquè l'amic de l'escola o el germà també el feia. Ara, de veterans, han acabat en el mateix punt, fent esport pels amics i perquè la seva disciplina els enganxa (sempre seran jugadors d'hoquei, o de bàsquet, o de futbol, etc.). Entremig d'un temps i altre, la competitivitat i l'exigència, sovint tant positiva com allunyada d'allò que realment els feu estimar el seu esport. Els veterans han crescut i no entenen d'horaris com quan eren petits. Només entenen de companys, del seu esport de tota la vida i d'un bon sopar, perquè no tot és cremar.

Subscriu-te per seguir llegint