Orgull gironí

Han passat ja uns dies des de la derrota al Bernabéu davant el Madrid i la possibilitat que el Girona és posés líder i reafirmar les sensacions que està oferint aquesta temporada. No va poder ser. Després de la decepció inicial és el moment de fer una reflexió més serena. Entrava en tota la lògica perdre a Madrid, només faltaria. No obstant, qui sap una mica de què va això del futbol sap que una derrota dolorosa -una golejada- podia fer mal per a la resta de la temporada. I així va ser. Vam sortir escaldats. Massa Madrid per, en aquesta ocasió, un pobre Girona. No va ser l’equip que ha deixat bocabadat a tot el món del futbol per la seva actitud i pel seu joc. Va ser un altre Girona i, tal com va admetre Míchel després del partit, en cap moment va donar la sensació que podia guanyar el partit. És igual, ara cal passar pàgina i reafirmar-nos en l’orgull gironí. No és aquesta la nostra lliga. Ara hem vist que som capaços de competir amb qui sigui i oferir un gran joc, però mai hem de perdre de vista que el nostre primer objectiu era la salvació. Això ja està fet. Un cop assolit aquest cal establir-ne un altre doncs. Classificar-nos per Europa i en això és el que ara ens hem de centrar. I fer-ho amb la mateixa actitud demostrada fins ara i exhibint sempre l’orgull gironí.