La Lliga del big data

Després de la patida i rocambolesca victòria a Vigo, quin final de partit, Xavi va recórrer a l’estadística per treure una conclusió inesperada: segons el big data, el Barça seria líder de la Lliga perquè crea moltes ocasions, però no les finalitza amb encert. Traducció, juguem molt bé, generem més que el Madrid o el Girona, però no marquem gols, i per això estem on estem. En què s’equivoca Xavi? En res, ell no pot marcar els gols. El que fa l’entrenador del Barça, per entendre’ns, és intentar transmetre la bona feina que fa l’equip que dirigeix, com és capaç de trobar les febleses del rival i, clar, el poc encert de cara al gol. Si no haguéssim vist cap partit aquesta temporada, pensaríem que l’equip de Xavi és un nou dream team sense rematador, un equip d’excepció amb davanters erràtics. Però no. Aquest Barça té problemes amb el gol, clar, però juga malament i la classificació és justa amb el que veiem diumenge rere diumenge. Digui el que digui el big data.

Avui dia, la majoria dels entrenadors d’elit utilitza les dades, l’estadística avançada, aquest món infinit que és el big data. Les noves eines permeten analitzar el futbol amb major precisió, evolucionar i detectar imperfeccions i àrees de millora. Podem mesurar la massa muscular del futbolista, preparar-lo per estar al cent per cent en la fase de la temporada que creguem millor per a l’equip. Planificar absolutament tot amb una precisió de cirurgià. En el futbol d’abans, una pissarra i un retolador eren les armes que tenia l’entrenador per explicar als seus jugadors com atacar o defensar-se del rival. Per descomptat, cap ordinador registrava les dades per elaborar conclusions avançades de rendiment. Un ajudant s’asseia a la graderia amb un boli i un quadern a la mà i prou. Eren els elements dels quals disposaven els tècnics. En aquests dies, ho veiem partit rere partit, els ajudants reben a la banqueta imatges seleccionades pels seus analistes per poder solucionar el que no funciona. Per sort, l’imprevisible, la genialitat, es continua imposant a la freda dada d’una màquina.

Per això, perquè el futbol i l’esport no són una ciència exacta, Xavi s’equivoca en llançar aquest missatge. Les sensacions, la qual cosa es veu en el camp, supera el que pugui dir el famós (i molt útil) big data. Xavi, cal dir-ho, té la capacitat de no deixar indiferent a ningú a les sales de premsa. Jo crec que no s’explica bé. A diferència del jugador que sempre triava el camí correcte.