L’homenatge

Ja fa dies que es van pronunciar, però encara ressonen les paraules de Sigourney Weaver als Goya homenatjant l’actriu de doblatge que li ha prestat la seva veu durant més de quatre dècades, Maria Lluïsa Solà. Si han tingut tant impacte és per uns quants motius. El primer de tots ells és que el discurs s’erigeix, precisament, en un elogi a la paraula: es pot ser partidari de la versió original i en canvi reconèixer que el doblatge ha creat i crea un vincle emocional amb l’espectador. Molts, també els que no mirem res doblat des de fa anys, vam descobrir Alien o Els Caçafantasmes escoltant la veu de Maria Lluïsa Solà i per això, quan la magnífica actriu d’aquestes pel·lícules li dedica un sentit homenatge es fa inevitable dibuixar un somriure de complicitat. Després hi ha el fet que el doblatge és una tècnica d’interpretació molt complexa que ha desenvolupat una funció social. En aquest sentit no s’entén gens que no hagi tingut cap mena de paper en els reconeixements culturals, tampoc en els Gaudí o els Goya, ni s’hagi fet un esforç per donar visibilitat a les i els professionals que hi treballen. Ha hagut de venir la gran Sigourney a recordar que aquestes persones existeixen i, amb tots els matisos que es vulguin, són part fonamental en la difusió de la feina de l’intèrpret.

Si el discurs de l’actriu arriba tant és per la franquesa i sensibilitat amb què el va dir. A banda de la genialitat del gag amb què introdueix la referència a Maria Lluïsa Solà («el meu amic Bill Murray sempre em diu que la meva actuació és millor quan la doblen al castellà»), la seva evident emoció en dir-ho és la d’una persona que sap que deu a la seva dobladora part de la universalitat de la seva feina i, en conseqüència, una transversalitat generacional. Per això Maria Lluïsa Solà és la tinent Ripley per a gent de totes les edats, com també és la Sarah Connor de Terminator o la Jamie Lee Curtis de Mentides arriscades. És un gest molt maco pel que diu i per com ho diu, perquè és una actriu de Hollywood homenatjant una persona que la representa rere els focus, i no al davant. I segurament no hi ha imatge més eloqüent del que representa per al gremi de dobladores i dobladors que la mateixa absència de Maria Lluïsa Solà a l’auditori. La van convidar només un dia i mig abans de la cerimònia. Però, al final, ha estat la gran guanyadora de la nit.

Subscriu-te per seguir llegint