Natalitat i estat del benestar

Una enquesta recent de l’Idescat ens recorda que a Catalunya mor molta més gent que no pas en neix. En el 72% dels municipis el creixement natural de la població va ser negatiu. Tot i així, la població creix per l’arribada d’immigrants.

La decisió de ser mare és molt personal i són molts els factors que porten a una dona, o una parella, a fer el pas. Per a alguns, la caiguda de la natalitat denota una pèrdua d’il·lusió i confiança en la capacitat per afrontar les incerteses del futur, però el cert és que les restriccions que imposen l’entorn laboral, econòmic i institucional no ajuden. Per això, és imprescindible millorar les ajudes públiques a la criança. De mitjana, a Espanya s’hi destinen uns 380 euros anuals per habitant, molt lluny de les ajudes de França (848 euros), Suècia (1346 euros), Alemanya (1517 euros) o Dinamarca (1.824 euros). Si amb el salari mínim s’ha fet un esforç de convergència amb Europa, també hauria de ser possible fer-ho en aquest àmbit.

Revertir la caiguda de la natalitat no és imprescindible per a mantenir l’estat del benestar, però és millor que utilitzar la immigració com a estratègia demogràfica, sobretot si no hi ha un consens ampli i un acord a llarg termini sobre la planificació de les polítiques públiques per afrontar el fenomen migratori.

Subscriu-te per seguir llegint