El cas Añoveros

El 24 de febrer de 1974, ara en fa 50 anys, va esclatar l’anomenat «cas Añoveros». Aquell diumenge, a totes les parròquies de la diòcesi de Bilbao es llegí l’homilia escrita pel seu bisbe, Antonio Añoveros, on aquest pastor defensava el dret dels bascos a preservar la seva identitat, la seva cultura i la seva llengua. El «cas Añoveros» va ser un dels exemples que millor va il·lustrar el trencament de l’Església i el règim franquista.

Aquell diumenge, a totes les parròquies del bisbat de Bilbao es llegí l’homilia «El cristianisme, missatge de salvació per als pobles», redactada per Añoveros, on aquest bisbe demanava el reconeixement de les particularitats nacionals d’Euskadi. En aquest text, Añoveros deia: «El poble basc, igual que els altres pobles de l’estat espanyol, té dret a conservar la seva pròpia identitat, cultivant i desenvolupant el seu patrimoni espiritual, dins d’una organització sociopolítica que pugui reconèixer la seva justa llibertat». El bisbe Añoveros deia encara: «En les actuals circumstàncies, el poble basc té seriosos obstacles per a aquests drets. L’ús de la llengua basca, tant en l’ensenyament com en els mitjans de comunicació, està sotmesa a notòries restriccions», degut, evidentment, a la persecució que el franquisme feia de les llengües diferents al castellà.

Tot i que amb el discurs de l’anomenat Espíritu del 12 de febrero (del mateix 1974), del president Arias Navarro, el govern franquista volia donar una imatge d’obertura, el règim va respondre despòticament el text d’Añoveros, ordenant el seu arrest domiciliari i la seva posterior expulsió de l’estat, argumentant que el bisbe de Bilbao havia atacat la unitat nacional consagrada per les Leyes Fundamentales del Estado. 

El 27 de febrer, tres dies després de la lectura de l’homilia, el cap superior de la policia de Bilbao arrestava al seu domicili el bisbe Añoveros i a l’aeroport de Sondika hi havia un avió preparat per expulsar de l’estat espanyol el bisbe basc. 

Añoveros es va negar a abandonar la seva diòcesi, al·legant que només ho faria per una ordre directa del papa Pau VI, cosa que sabia que no es produiria. Va ser el cardenal Tarancón, president de la CEE, que defensà el bisbe Añoveros, amenaçant amb l’excomunió fulminant tots aquells que participessin en l’expulsió del bisbe de Bilbao. De fet, una expulsió forçada d’Añoveros hauria violat el Concordat de 1953. Anys més tard, Tarancón digué que ell portava a la butxaca la nota d’excomunió, en aplicació del Cànon 2.334 del Concordat, contra aquells que actuessin contra Añoveros. 

La crisi més greu entre l’Església i el Règim franquista es va solucionar després de 14 dies de negociacions, per una intervenció directa de Franco que no volia trencar les relacions amb el Vaticà, cosa que Arias Navarro va arribar a sospesar.

En el cinquantè aniversari del cas Añoveros, cal recordar la defensa, valenta i decidida de la llengua i de la cultura d’Euskadi que va fer el bisbe de Bilbao. 

Subscriu-te per seguir llegint