Àbalos a la inòpia

Hi ha gent que no s’hi fixa. L’exministre de Transports, exsecretari d’Organització del Partit Socialista i ara diputat del grup mixt José Luis Ábalos n’és un. Molt podria aprendre l’altre home de confiança de Pedro Sánchez de les meves amigues i jo, quan per fi aconseguim quadrar calendaris i asseure’ns a menjar en amor i companyia. Una per una ens fem el repàs: alguna cosa t’has fet a la cara, i aquest collaret, i aquestes celles, aquestes sabates valen un ull de la cara, t’has aclarit les metxes, t’has canviat les ulleres, i aquest viatge sortirà caríssim, no? Per a estona qualsevol de nosaltres es compraria un parell de pisos a Benidorm i un solar edificable meravellós, i després ficaria cinquanta milions al compte d’estalvis sense que les altres se n’adonessin. Però és clar, som espavilades dones multitasca. Ábalos no es va assabentar dels presumptes tripijocs del seu assistent personal Koldo García perquè viu al món del Petit Poni, així li ha fet saber amb la seva miqueta d’altivesa a qui li ha preguntat sobre això aquests dies. Aquest escàndol del qual vostè em parla. Increïble que la persona que va sempre al teu costat s’estigui possiblement folrant amb un negoci tan miserable com ser comissionista de mascaretes en plena pandèmia i tu ni flors. In albis, a la inòpia. Ni quan va rebre abundants comentaris de membres del mateix PSOE sobre els sospitosos comportaments del seu ajudant i ombra, que tant ens recorda a Juan Guerra en geni i figura, va caure-hi l’exministre que hi podia haver una mica de corrupció enganxada a les soles de les sabates del paio que viatja al seient del costat del cotxe oficial. Hi ha gent amb un nivell de consciència baix, què hi farem. Pot ser que el president de l’Executiu sí que sigui més ràpid a l’hora d’adonar-se de les coses que posen en perill el seu Govern i per això va fulminar Ábalos en un moment donat sense cap explicació. El que no sabem és per què després el va recuperar, però té un gran problema perquè abans-d’ahir disposava dels vots molt justos i avui encara més.

Els politòlegs diuen que Ábalos com a mínim tindria culpa in vigilando, o sigui, per fallar en la seva obligació de supervisar els que treballen a les seves ordres. I no és que no li agradés a ell molt fiscalitzar al proïsme. Com oblidar quan cap al 2019, el llavors ministre de Transports va amenaçar de creuar les dades d’Hisenda dels ciutadans de les Balears perquè estava convençut que es produïen abusos en la gestió dels descomptes de resident per volar. En el propi Congrés dels Diputats, la porta del qual li ha ensenyat el Partit Socialista, es va despatxar sobre «evitar actituds perverses» i va apuntar la possibilitat de modificar el sistema de bonificació per evitar fraus. Va resultar realment ofensiu que posés sota sospita tota una població acostumada a pagar dinerals per qualsevol porqueria de viatge, mentre al telenotícies s’inaugura una altra línia d’alta velocitat a la Península i una altra autopista més sufragades amb diners públics. Va ser molt lleig i injust, va suscitar una reacció immediata dels seus propis correligionaris al Govern i Ábalos va haver de recular. Tot aquest temps que pensava invertir en inspeccionar els contribuents illencs, presumptes trincadors de subvencions aèries, el ministre el podia haver dedicat a altres menesters més productius. Com observar detingudament el seu amic Koldo García, que estava florint esplèndid a la seva ombra. Entossudit a discutir la xocolata del lloro, tenia molt a prop un bon pájaro.

Subscriu-te per seguir llegint