Un Oscar per a la gent d’esports

Els de la secció d’esports d’aquest diari vam estar nominats als Premis Rahola en la categoria de millor treball en premsa escrita. No vam guanyar, però poder-nos sentir així, tan a prop dels Oscar, ens va fer gràcia, i ho agraïm. Com si fóssim Bayona al Dolby Theatre de Los Ángeles diumenge que ve.  

Explico això perquè avui encara costa valorar la feina que fan les redaccions d’esports, sovint es confon amb coses massa banals i intranscendents, i l’auge de les xarxes socials, on tothom entén i sap de tot, encara ho complica més. Fa trenta anys sentia allò de «el que vale, vale, y el que no, a deportes». Potser amb el temps ho hem anat corregint, però encara és complicat veure treballs d’aquesta temàtica nominats o premiats més enllà de convocatòries exclusives per al gènere. I la veritat és que a les redaccions d’esports es fa periodisme, i molt bo, fugint dels comunicats oficials i les declaracions enllaunades, traient si cal les herbes en camins inexplorats o descobrint protagonistes que també mereixen ser-ho. I el millor: que ho fem i en gaudim, i ens ho passem bé. 

La informació esportiva és més que el minut i el resultat. Que la crònica o el post-partit. És un mar infinit per crear i, agradi o no, també és cultura.

Subscriu-te per seguir llegint