De «La escopeta nacional» a les mascaretes

A «La escopeta nacional», l’estupenda pel·lícula de Berlanga, l’actor José Sazatornil encarnava un venedor català de porters automàtics (Jaume Canivell) que es desembutxaca una munteria per a uns capitostos franquistes per greixar les bieles d’un pelotazo. Les porteres solien ser tafaneres i els serenos de llavors, capaços d’obrir la porta al mateix Jack l’Esbudellador a canvi d’una propina, al·legava Canivell per colar el seu producte, mentre preparava, sobre les brases de la xemeneia, uns rovellons recollits durant la jornada campestre. El manducar i el negociar congenien la mar de bé en aquests pagaments, però els protagonistes del «cas Koldo», el penúltim episodi de corrupció, es van exaltar en un restaurant asturià de Madrid. A La Chalana, on es van col·locar micròfons com a La Camarga de Barcelona, avui reconvertida en la marisqueria El Cangrejo Loco, se serveixen crancs, bous de mar, nècores femella, escamarlans que ballen la muñeira i gambes vermelles, que els bergants van pagar -cras error- amb bitllets de 500 euros, en altre temps anomenats «Bin Laden» (perquè molt pocs el van veure en persona). La primera llei natural del «trinque» exigeix cautela, dissimulació.

Els diners «al torpe hace discreto, hombre de respetar, / hace correr al cojo, al mudo le hace hablar», cantava Juan Ruiz, l’arxiprest de Hita, molt abans que florissin el Lazarillo de Tormes, el Guzmán d’Alfarache o la Celestina, excelsos personatges de la picaresca, gènere literari que tan sucosos fruits va fer brollar en aquest verger. Serà el compost catòlic, que tot ho perdona amb un parell d’avemaries i girem full. No ho sé. Però si Lázaro li rampinyava el raïm al cec de dos en dos, ho feia per gana, per la impossibilitat de sortir del fang, mentre que els koldos i altres espècimens de la seva mena practiquen la cotnada a matadegolla. Mosseguen amb els músculs mandibulars d’una barracuda. En plena pandèmia. Amb els cadàvers a cabassos. I l’empresari Juan Cueto, la firma del qual va obtenir un benefici de 9,6 milions d’euros, té la voluntat d’assegurar que va portar mascaretes (dolentes) de la Xina «en defensa» dels espanyols. Completen el cartell de repartiment el president d’un club de futbol de segona divisió i un exporter de discoteca. Però aquí la comèdia costumista es transmuta en tragèdia.

Pel que fa a José Luis Ábalos, exministre de Transports i número tres del PSOE durant el pitjor de la covid, el jutge acaba d’assenyalar-ho com a «intermediari» en la suposada trama. Si bé no figura com a investigat en el procediment i té tot el dret a defensar-se, hauria estat un gest molt més elegant renunciar a l’escó de diputat, a la bancada que sigui, sobretot quan el teu partit ha fet bandera del lluita contra la corrupció. En lloc de fer servir el ventilador, cal baixar al soterrani amb pal de fregar i amoníac. Al PP es freguen les mans; ells, que trenquen els discos durs a cops de martell. Comença el rock and roll, sí, un rock and roll que sona, per desgràcia, a llauna vella.

Subscriu-te per seguir llegint