Vergonya arbitral

L'àrbitre Hernández Hernández, en una imatge d'arxiu. / EFE

Què va voler fer Gil Manzano? Per què va assenyalar el final just després de la centrada de Brahim? Per què no va esperar a la rematada de Bellingham i, per tant, que acabés la jugada? Per què no va xiular en el rebuig de Mamardashvili? Per què va cometre un error tan greu, tan escandalós i tan visible? Ah, una altra pregunta: per què tanta pressa a assenyalar el final del partit si amb el fals penal a Hugo Duro es va trigar gairebé dos minuts amb la revisió del VAR? Van ser uns segons, a penes cinc o sis, des del rebuig del porter del València fins al gol de Bellingham que donava la victòria al Reial Madrid a Mestalla. Segons que, de ben segur, mai oblidarà Gil Manzano. Va completar el seu desastre expulsant l’anglès per protestar just el dia que tornava de la seva lesió. Més perjudici per al Madrid, que ha recorregut la vermella. L’error del final va ser greu, molt greu. Tant que deixa en un pèssim lloc al futbol espanyol a nivell mundial, ja tacat pel cas Negreira, i amb un col·lectiu arbitral posat en dubte permanentment pels seus continus despropòsits.

El President de la gestora de la Federació, Pedro Rocha, ha d’actuar de manera immediata, sense dilació, sense demora. El prestigi del nostre futbol es dilueix de manera imparable. No pot permetre que siguem la vergonya d’Europa, que la nostra Lliga sigui notícia a la premsa de tots costats pels escàndols. No pot consentir que un campionat al qual pot arribar el millor futbolista del món tingui aquest nivell d’arbitratge. A sobre, parlem d’un col·lectiu poc acostumat a l’autocrítica i que viu de buscar enemics externs quan el problema el té a casa. El cap, Medina Cantalejo, continua allà intentant blindar als seus. Però ja està bé. Després d’això del dissabte a Mestalla toca donar la cara. Que Medina digui què va passar, que parli Gil Manzano, que demanin disculpes. Si la resposta és el silenci i passar pàgina a veure si la gent s’oblida de l’ocorregut, augmentaran els dubtes sobre els nostres àrbitres. Els vídeos de Real Madrid Televisión estan sent molt criticats, però coses com la de Gil Manzano li donen la raó. Als vídeos i a les queixes cada vegada més intenses del madridisme. El cansament és total.