Ábalos, el fusible que no es deixa

S’atribueix a Konrad Adenauer, canceller alemany entre 1949 i 1963, la frase «hi ha tres menes d’enemics: els enemics a seques, els enemics mortals i els companys de partit». Giulio Andreotti, que ho va ser gairebé tot en la política italiana, va recarregar-la amb barroquisme romà: «amics, coneguts, adversaris, enemics i companys de partit». Winston Churchill, que iguala les frases immortals realment dites i les atribuïdes, va advertir a un jove diputat que els seus veritables adversaris no eren «als bancs del davant (els de l’oposició) sinó als del seu darrera (els coreligionaris)». És possible que a José Luis Ábalos li vinguessin a la memòria aquestes sentències mentre donava voltes a «la decisió més important de la meva vida política». Després de rumiar-s’ho va decidir que les fidelitats només obliguen quan són recíproques, i es va negar a exercir de fusible calcinat, malgrat el perill que la sobrecàrrega acabés rostint la flor al cul del líder suprem.

Li retreuen l’actitud amb l’argument de la fidelitat. Quina bajanada. La fidelitat en política és cosa dels votants mandrosos, les bases devotes i les agrupacions locals. Al cim s’hi puja trepitjant. Fa cent anys Max Weber va definir la política com «l’aspiració a participar al poder o a influir en la distribució del poder»; per tant, «qui fa política aspira al poder; al poder com a mitjà per a la consecució d’altres fins (idealistes o egoistes) o al poder pel poder, per gaudir del sentiment de prestigi que confereix». La política no és una colla d’amics que es troben per divertir-se, encara que s’hi forgin amistats, ni una família unida pels llaços de la sang i de l’amor degut. Els partits lluiten pel acumular quotes de poder, sigui municipal, nacional o mundial, i els polítics breguen per aconseguir posicions de domini a dins dels seus partits. És un ring de tots contra tots, on les aliances són sempre oportunistes, els cops baixos formen part del repertori essencial, i qui primer trepitges a l’hora d’escalar són els qui tens més a la vora.

Subscriu-te per seguir llegint