Periodistes fent l’indi

Encara no m’he recobrat que hi hagués un grup de whatsapp de periodistes afins al règim, que es coordinava per a informar -és un dir- sobre el procés, el tsunami democràtic i altres carallades llacistes. No me n’he recuperat, dic, no perquè això confirmi el paper en patètic de la premsa catalana aquells dies, sinó perquè no comptessin amb mi. Quan me n’assabenti qui va ser l’administrador del grup, li preguntaré per la meva absència, deu ser culpa de picabaralles personals, ja que, si m’ho proposo, no hi ha qui em guanyi a ser submís. Treballar al dictat, sense haver de contrastar ni verificar, és el somni d’un gandul com jo. Quina felicitat, arribar a la redacció, connectar-te al whatsapp i saber el que has d’escriure.

-Demà al matí, tots a celebrar que Catalunya és una nova república.

I efectivament, l’endemà, Mònica Terribas cloqueja un «Bon dia, ciutadans de la república catalana», sense que a ningú importi si és cert o són deliris d’una borratxera de l’administrador del grup. I els llacistes, feliços, això també cal valorar-ho.

M’hauria encantat formar part d’un grup de gasetillers tan prestigiosos. Ignoro quins mèrits es demanaven, segurament havies d’anar recomanat, aquestes coses funcionen així. Els periodistes del piló crèiem que la nostra obligació era posar sempre en dubte el que anuncia el poder, i ara descobrim que d’això, res, que n’hi havia prou de donar un cop d’ull a Indis 1-O -aquest era el nom del grup- per a saber què publicar.

- Avui toca escriure que els del Tsunami Democràtic són pacífics.

I avall, que fa baixada. Com que el grup de whatsapp és nombrós i tots escriurem el mateix, fins i tot semblarà veritat.

- Aquesta setmana hem d’assegurar que Europa espera al nou estat català amb els braços oberts. I la pròxima, que empreses de tot el món fan cua per a instal·lar-se a Catalunya.

Així es fa el periodisme de qualitat, almenys a Catalunya. I a més de ser de qualitat, és descansat, que és la meva màxima aspiració. No sé si el Pulitzer o el Rahola, però algun premi mereix qui va inventar aquesta nova forma de premsa, tan catalana ja com el pa amb tomàquet i la sardana.

Jo em pensava que un periodista pot ser independentista o no ser-ho, però el que ha de ser sempre, és independent. M’equivocava, és millor fer l’indi a Indis 1-O.

Subscriu-te per seguir llegint