Una dècada perduda

Gairebé la meitat dels catalans i catalanes, un 46,5%, assegura que tenen dificultats per arribar a final de mes. D’aquests, un 21% afirma que les despeses del dia a dia els ofeguen i que no se senten capaces de fer-los front amb els ingressos. És el que constata l’enquesta de condicions de vida que cada any elabora l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) que es va donar a conèixer fa alguns dies. Tot i que el percentatge de 24,4% de catalans i catalanes que es troba sota el nivell de la pobresa és tres dècimes inferior al del 2022, són xifres que en conjunt continuen sent molt elevades.

L’informe presenta altres indicadors significatius. La pobresa infantil s’ha incrementat sis dècimes en un any, fins a situar-se en el 33,1%, i el 20% de les llars amb més ingressos acumulen cinc vegades el que ingressa el 20% de les llars més desafavorides posant en evidència la creixent desigualtat. També s’ha empitjorat la pobresa severa fins a situar-se al 8,9% de la població.

Són xifres que revelen fins a quin punt s’ha deteriorat el nivell de vida a l’última dècada per la mala gestió dels governs de Junts i ERC que s’han anat succeint amb diferents sigles i que han mostrat incapacitat per fer front als grans reptes de Catalunya. També per revertir les retallades heretades d’Artur Mas que han precaritzat serveis essencials per a la vida de la ciutadania com són la salut, l’educació i els serveis socials.

Les dades del darrer informe PISA, que posen l’alumnat català a la cua d’Espanya en competències educatives, són un exemple de fins a quin punt els darrers anys han estat una dècada perduda en molts àmbits, com el de l’educació, crucial en el futur de qualsevol país. Si fa uns anys l’alumnat català es trobava al capdavant del rànquing acadèmic espanyol, avui està a l’alçada de països com Turquia i Vietnam per l’abandonament i la desinversió en polítiques educatives.

Això també s’ha fet palès en altres àmbits estratègics per al desenvolupament com és la gestió de l’aigua. La sequera que estem enfrontant era un fenomen que s’anunciava des de fa molt però no es van prendre les mesures necessàries per invertir en infraestructures per impedir que depenguéssim de l’aigua que cau del cel. Tampoc no s’ha fet el que corresponia en l’impuls d’energies renovables ni en relació amb la salut pública que, tal com ha passat amb l’educació, ha vist com les llistes d’espera es feien més llargues i es deteriorava l’atenció primària fins a límits que no ens hauríem imaginat fa deu anys.

En aquest context, l’anunci d’un acord per tirar endavant uns pressupostos nous és una bona notícia en la mesura que permetrà mobilitzar recursos en aquests àmbits i en altres que es necessiten de manera urgent. Els pressupostos que van ingressar al Parlament la setmana passada representen 36.700 milions d’euros, un 6,3% més que el 2023, i permetran augmentar la inversió en àmbits com l’educació, l’habitatge i la sequera.

El 2024 s’augmentarà un 10% el pressupost d’educació i s’incorporaran al parc de lloguer social al voltant de 4.000 habitatges nous amb l’objectiu d’arribar a 10.000 entre el 2023 i el 2026. Es crearà també un fons extraordinari de salut de 800 milions d’euros i s’incrementarà en 144 milions d’euros el pressupost a l’àmbit de l’atenció primària.

Aquestes partides es complementen amb altres que permetran una millora però continuen sent insuficients per cobrir les necessitats i els reptes que Catalunya té al davant. L’enquesta de condicions de vida ens diu que un terç de les persones que viuen a Catalunya afirma que no pot fer front a cap imprevist. Tres de cada deu no es poden permetre ni una setmana de vacances. Un 20% tampoc no pot pagar la factura energètica per mantenir la seva llar a una temperatura adequada. És hora de superar la inacció dels darrers anys i que Catalunya es posi en marxa.