L’abat Cassià: les declaracions de març de 1969

Nascut a Barcelona el 1926, Joan Just ingressà a Montserrat com a escolà el 1939 i com a monjo el 1942. El 1964 va ser nomenat prior i el 1966 va ser escollit abat.

Compromès amb els drets humans, i amb una veu lliure i profètica, el març de 1969, ara fa 55 anys, el P. Cassià (en el context d’un estat d’excepció), va fer unes declaracions a l’informatiu polític Report-München d’una televisió bavaresa, que inquietaren el govern franquista.

L’abat Cassià afirmava que «l’estat d’excepció ha significat un enduriment de la repressió», ja que «el règim polític actual» s’originà «amb la victòria sagnant d’una guerra que va dividir el país». A causa d’això, el P. Cassià deia que «els pobles que integren l’estat espanyol han vist oprimit el seu dret a l’expressió lliure d’opinió, a l’associació, a la representació política i sindical, a la vaga, al desenvolupament de les minories ètniques». Així mateix, l’abat Cassià afirmava que «la censura ha suprimit o mutilat documents pontificis o episcopals, sempre que parlaven de drets humans».

L’abat Cassià deia també que «durant trenta-tres anys», el règim franquista va tenir l’Església «amb una suau mordassa» i que TVE era «la font més eficaç de corrupció de l’opinió pública».

Per això, l’abat Cassià va signar un document (amb mil cinc-centes persones més), adreçat al ministre de Governació, on s’exposava «l’angoixa davant les tortures de presos polítics», alhora que es demanava al ministre que «fes una investigació per aclarir aquests fets». L’abat Cassià coneixia de primera mà aquestes tortures, ja que havia estat en contacte amb diversos presos que havia visitat a la presó. Per això l’abat de Montserrat deia que «el règim de tortures físiques i morals» era «cosa corrent», i, amb valentia, afirmava, que «ens trobem davant un govern totalitari, neocapitalista».

Durant el seu servei abacial, Montserrat es convertí en un lloc de llibertat. Després de la tancada dels 300 intel·lectuals al monestir pel Procés de Burgos, el desembre de 1970, l’abat Cassià va haver d’anar a Roma on havia estat acusat de rebre comunistes. Però el papa Pau VI, lluny de renyar-lo, l’encoratjà: «Rebeu tothom, em digué el papa».

Defensor de les llibertats de Catalunya, el P. Cassià va viure ben arrelat a la terra, i Montserrat va mantenir encesa la flama de la llengua durant la dictadura: «Montserrat és una comunitat amb presència significativa al cor del nostre Poble i de l’Església de Catalunya. És una comunitat que creu, tenaç en l’esperança i en la reconciliació, defensora dels drets humans i dels drets del nostre Poble».

El P. Cassià, que va ser una persona oberta i d’esperit integrador, un home de país, acollidor, arriscat i valent, ens va ensenyar a viure la llibertat a exemple de Jesús de Natzaret.

55 anys després de les seves declaracions a la televisió bavaresa, cal agrair a Déu el do que el P. Cassià va ser per a l’Església i per a Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint