Alliberem-nos, parlem normal

El títol d’aquest article no és meu. Són les paraules finals d’un article de la lingüista Carme Junyent, que ens va deixar el passat setembre. Junyent se’n feia creus del grau d’estupidesa a la que estem sotmesos i sotmeses amb això de l’anomenat llenguatge inclusiu, explicava que no consta que estrafer la llengua hagi ajudat mai cap dona ni aportat res a la causa del feminisme. Recordo el que vaig pensar el dia que un parlamentari de gènere masculí, amb tota la barba, va dir que al seu grup estaven molt contentes. Accepto que el meu pensament deuria ser masclista perquè el primer que em va passar pel cap va ser que el paio deu lligar molt.

Una bona font m’explica que les institucions, a més de tenir els lingüistes i les lingüistes que fan la seva feina revisant la correcció de textos, cosa ben normal, passen amb posterioritat els textos per a una revisió de gènere. Ho crec. Perquè si no fos així no s’entendria llegir «les persones que guardaven el monestir» on havia de dir «els guardians del monestir», o que surti un text on s’ofereix no sé quin servei per a gossos i gosses. Fins hi tot hem llegit que s’ha convocat un concurs per a guionistes i guionistes! El llenguatge inclusiu ja s’ha ensenyorit de les institucions públiques on ja hi ha comissaris i comissàries que són els encarregats i les encarregades (respectivament) de fer complir la nova religió inclusiva. I als polítics i polítiques se’ls en refot. Al contrari, abracen el credo amb entusiasme i en les seves declaracions ja no parlen dels nens de l’escola, sinó de l’alumnat o de persones autònomes (que són aquells i aquelles que paguen cada mes la quota d’autònoms, que suposo que s’haurà de dir, d’ara en endavant, quota d’autònoms i autònomes). I acabem dubtant que si diem «els alumnes», en comptes de l’alumnat som uns reconsagrats masclistes. Fins i tot, una consellera va arribar a beneir l’animalada de l’ús de «totis». (I totis contentis!)

Com deia Junyent, no consta que l’anomenat llenguatge inclusiu hagi fet mai res en favor de les dones. Però el comissariat (per no dir els comissaris i comissàries) que vetlla per a la implantació d’aquesta dictadura hi és, cobra cada mes i suposo que representa un insult per a lingüistes i lingüistes. Haurem de declarar-nos objectores i objectors i esforçar-nos per a, simplement, parlar normal, cosa que no he fet en aquest article. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint