Fragància de vots

L’avançament de les eleccions que va decretar el president Pere Aragonès en no poder aprovar els pressupostos de la Generalitat per la rebequeria d’alguns i la desconfiança dels altres, ha propiciat que, una vegada més, la mostra floral per excel·lència, Temps de Flors, coincideixi amb les eleccions, en aquest cas, però, amb les autonòmiques que se celebraran aquest diumenge 12 de maig. Avui hi haurà la tradicional inauguració al peu de les escales de la catedral, un lloc emblemàtic on habitualment s’hi acostuma situar un dels muntatges més esplendoroso i, sens dubte, dels més fotografiats. No cal dir que enguany, una representació ben nodrida de candidats no es perdran l’avinentesa de la fotografia inaugural, una bona oportunitat per sortir als mitjans just el dia que per llei no es poden fer actes electorals.

Tot i la flaire de vots, incrementada si cal amb la incertesa viscuda durant uns dies davant la possibilitat que el president del Govern, Pedro Sánchez, tirés la tovallola cansat del joc brut, les travetes i les males arts d’una dreta retrògrada, a la ciutat dels quatre rius ens disposem a contemplar la bellesa d’aquesta combinació gairebé perfecte que uneix les flors, els muntatges artístics i la pedra vella en uns entorns que s’engalanen per captivar als visitants però també per convèncer als propis residents d’aquesta urbs. La sequera, que va fer dubtar de la celebració de la mostra, finalment no tindrà el pes determinant que feia témer perquè oportunament la regidora Gemma Geis ja va anunciar que l’exposició es faria «sí o sí» i perquè, posteriorment, s’han pogut incorporar elements que ajuden a mitigar possibles aspectes negatius, facilitant la selecció de flors i plantes que requereixen menys aigua, amb espècies autòctones i més adaptades a climes secs a banda d’establir-se un elemental sistema de reg que permetrà mantenir la flor en condicions durant els deu dies gràcies a unes esponges que, segons sembla, contribueixen a aguantar sobradament la humitat necessària. La vicealcaldessa ha manifestat que Temps de Flors contribueix a generar una important activitat econòmica en una Girona que rep una destacada projecció internacional i que, sortosament, «compta amb un suport molt sòlid de la societat gironina». Té tota la raó en aquest impacte milionari de la mostra i també amb les sinergies que s’han pogut travar al llarg del temps, però no sempre va ser així. Des d’aquella primera mostra de conjunts florals que va organitzar la Secció Femenina al Saló de Descans del Teatre Municipal fins ara, no tot han estat planer ni fàcil. La mostra fou foragitada de Sant Pere de Galligants amb l’argument que les plantes malmetien la pedra mil·lenària, després es va trobar aixopluc a Sant Domènec però la UdG va reclamar l’ús de la nau gòtica del monestir com a Aula Magna i, quan tot semblava perdut, va aparèixer la màgia de l’arquitecte Josep Mª Birulés amb la proposta de multiplicar els espais aprofitant les possibilitats del Barri Vell, una idea que inicialment també va tenir problemes de comprensió però que amb el temps s’ha anat consolidant. Un dels seus principals valedors fou justament el poeta Josep Tarrés a qui l’Ajuntament ha decidit posar el seu nom a la placeta situada a tocar Torre Gironella on durant molts anys ell mateix dissenyava el contingut d’un dels espais més interessants i més visitats de tot el recorregut.

Tenim per davant deu dies per visitar els 109 espais amb els corresponents muntatges i no cal dir que, inevitablement, es reproduiran els comentaris a favor o en contra en funció de si les flors s’han assecat massa aviat o si la innovació amb materials pobres ofeguen l’essència pròpia de la fragància floral que n’és l’origen i la base. I mentre observem els equilibris per garantir la pervivència d’aquesta edició de Temps de Flors, pensarem si les urnes portaran aquest diumenge els vots necessaris que puguin fer possible l’esperança d’obrir un temps nou al nostre país.

Subscriu-te per seguir llegint