Transformacions

Segur que si sou usuaris habituals d’Internet us haureu fixat en un costum de la majoria de portals de notícies, alguns d’incerta procedència i d’altres d’inquietantment generalistes, que basen els seus titulars en les profundes transformacions físiques de grans noms de la societat de l’espectacle. Les protagonistes són, sobretot, dones, i en particular actrius. Totes elles oblidades, retirades o amb carreres en declivi, i les notícies ni tan sols es molesten a dissimular la seva naturalesa putrefacta perquè diuen coses com «era guapa, però no et creuràs com és ara» o directament s’acarnissen en les presumptes males decisions que les han portat a deixar de ser com eren. A banda de com de repulsives arriben a ser com a concepte, aquestes informacions tenen en comú que es basen en rumors i supòsits que poc o res tenen a veure amb la veritat sobre aquestes persones. Ho posen tot al sac de la decadència morbosa, de la demostració dels estralls del temps, uniformitzant les històries personals sense atendre a matisos ni concrecions, només posant el focus en els cossos i els seus canvis com si els redactors (que, naturalment, solen ser homes) tinguessin el do de l’eterna joventut. Però aquí hi ha un altre problema de fons: la falta de regulació, i fins i tot de filtre, que afavoreix que capçaleres anònimes, i també de «consagrades», puguin publicar aquest tipus de merda sense que res ni ningú ho impedeixi. Ja no només perquè l’essència mateixa de la notícia és repugnant, és que la seva sola existència lamina completament els fonaments del periodisme. Des del moment que vam permetre que qualsevol idiota pogués publicar les seves opinions indocumentades en els mals anomenats mitjans digitals, vam obrir la porta a que el món virtual s’omplís de brossa transmutada en notícia que difama persones amb impunitat i, a la vegada, embruta la necessària reflexió sobre determinats temes. Estem creant un univers de cossos normatius que torpedina les saluts mentals i ens priva de mirar-nos al mirall, aquest exercici que evitem per no sentir-nos part de les desgràcies alienes. No deixa de ser terrorífic que amb un sol clic, amb només obrir un navegador, et trobis amb infinitat de titulars d’aquestes característiques. És a l’abast de tothom, de qualsevol individu, de qualsevol menor. No es tracta de si la persona era més guapa abans que ara, el que ens ha de fer reflexionar és per què el món és tan esclau de la imatge i perquè les dones, quan arriben a una determinada edat, ja no tenen el dret a la visibilitat a determinats sectors. n

Subscriu-te per seguir llegint