Europees

Aquest any s’hi suma que encara tenim la ressaca de les catalanes, que encara durarà uns quants dies, però tradicionalment les eleccions europees han fet mandra. Hi ha hagut la tendència a veure-les com una cita menor, gairebé com un afegit exòtic als cicles electorals, i en molts casos arriba a semblar que el que s’hi decideix no ens afecta tant. Però el cas és que no només impacten decisivament en el nostre dia a dia, sinó que s’hi dirimeix el poder de decisió d’ideologies que poden perjudicar, i molt, la nostra vida quotidiana. Només cal mirar, per exemple, l’acte de diumenge passat que va reunir la ultradreta d’arreu del món a Madrid: fa un temps, no tant temps, aquests representants del feixisme i el populisme no s’haurien atrevit a muntar un acte com aquest per por de punxar de públic, però ara reuneixen 10.000 persones sense despentinar-se gaire. Això passa perquè, i aquí resideix el veritable problema, l’extrema dreta ha perdut tots els complexos i se sent amb prou suports per a execrar obertament les seves prèdiques. Es pot relativitzar tant com es vulgui, però fa molta, molta por. Cada dia tenen menys manies a dir el que pensen i cada dia tenen més suports; marquen el debat públic i, imitant temps que semblaven superats, aconsegueixen instaurar regressions amb una facilitat desarmant. Tot plegat té el seu origen en les urnes, que és on s’han legitimat durant els darrers anys amb discursos de fàcil transmissió i creixent adhesió. Discursos que són clarament esbiaixats i vomitius, però que saben vehicular a través de xarxes socials i espais d’opinió i acaben interpel·lant els i les votants més joves. Ja no es tracta només que sàpiguen arribar al ciutadà d’ulleres de sol que tapen mitja cara i duen el mòbil penjant del cinturó. Arriben a gent jove, a persones que sempre saludaven, a veïns amb qui et creues mitja dotzena de vegades cada dia. Aquest és el drama i aquesta és la realitat que es combat a les eleccions europees. Sí, estem cremats de tantes crides al vot, de tants tacticismes i tants personalismes, però a la campanya que comença aquest divendres s’hi parlarà de coses fonamentals que decidiran la capacitat d’aquests autèntics sonats per determinar el nostre futur col·lectiu. Tothom té el dret a no participar de la lluita i mirar-s’ho de lluny, però el món està canviant cap a pitjor i les europees són un dels escenaris on aquesta deriva es pot, com a mínim, frenar. No oblidem que els fatxes volen, justament, que ens quedem a casa.

Subscriu-te per seguir llegint