La immunoteràpia, que actua sobre el sistema immunitari del pacient oncològic, és ara per ara el més revolucionari en el tractament del càncer. Existeixen molts tipus d'immunoteràpia i una d'elles és la teràpia cel·lular CAR-T, que consisteix a modificar genèticament els limfòcits T (unes cèl·lules del sistema immunitari), després d'extreure-li sang al malalt, perquè actuïn contra la leucèmia limfoblàstica aguda i el limfoma de limfòcits B.
En un panorama dominat des de fa gairebé un any pel coronavirus, la notícia sanitària «no COVID» d'aquesta setmana és aquesta: l'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (Aemps) va aprovar fa uns dies la primera teràpia CAR-T d'origen públic , sense ànim de lucre, que porta per nom CAR-T ARI-0001 i que ha estat desenvolupada íntegrament a l'Hospital Clínic de Barcelona. El Ministeri de Sanitat finançava ja, des de 2019, dos CAR-T comercials de dues farmacèutiques, però aquesta és la primera pública al món.
La immunoteràpia del Clínic ha estat finançada amb ajudes públiques, beques i el Projecte Ari d'aquest centre hospitalari, la protagonista del qual, Ariana Benedé, morta el 2016 a causa d'una leucèmia limfoblàstica aguda, es va mobilitzar per fer possible a Espanya el tractament CAR- T, que aleshores només estava disponible als EUA. Fa només vuit anys, només els Estats Units i la Xina tenien tractaments CAR-T. Ara Espanya en té tres i un d'ells és públic.
El terme CAR respon a les sigles angleses de Receptor d'Antigen Quimèric. Quan aquesta teràpia, com és el cas, es porta a terme en els limfòcits T (que són a la sang), llavors passa a anomenar-CAR-T. La CAR-T del Clínic és la primera fabricada íntegrament a Europa que és aprovada per una agència reguladora i està indicada per a adults majors de 25 anys amb leucèmia limfoblàstica aguda en estat avançat. També és la primera al món d'origen acadèmic: no té una empresa farmacèutica darrere. Els investigadors van començar a desenvolupar-la el 2011. En l'assaig clínic, que es va iniciar el 2017, van participar 58 pacients. També l'Hospital Sant Joan de Déu ha participat en aquest assaig, aportant 11 pacients menors d'edat.
El nefròleg i director general del Clínic, Josep Maria Campistol, va definir la notícia com «d'enorme transcendència i importància». «Haver aconseguit l'autorització de la Aemps és un moment rellevant per a la investigació i per a la sanitat publica del nostre país», va explicar Campistol. «És, també, un homenatge a Ariana Benedé», va afegir. Per a la directora de l'àrea assistencial del Servei Català de la Salut (CatSalut), Xènia Acebes, és «una fita que apuntala l'equitat d'accés als tractaments». El Clínic aspira ara a que la seva immunoteràpia sigui aprovada per l'Agència Europea del Medicament (EMA) i estigui disponible a tot el continent.
El futur, la immunoteràpia
Aquest anunci de la Aemps posa de nou el focus en el lloc destacat que la immunoteràpia està prenent en l'eradicació del càncer. És «un canvi importantíssim» en el tractament d'aquesta malaltia des de fa una dècada, en paraules de Manel Joan, cap de Servei d'Immunologia del Clínic. Des de 2019, el Ministeri de Sanitat finança dues teràpies CAR-T de les farmacèutiques Novartis i Gilead. L'Estat paga uns 320.000 euros per cada pacient que les necessita. «L'aprovació de la Aemps obre una opció a reduir costos per al sistema públic de salut. Les CAR-T són dels productes més cars que existeixen», explica Joan. «Encara s'està negociant el preu d'aquesta CAR-T pública, però serà, com a mínim, una tercera part més barata que les de les farmacèutiques», afegeix. I, a més de ser més barata, aquesta CAR-T, en estar desenvolupada per i a l'hospital, permet una «preparació més ràpida», en «uns dies», i «una adequació del fàrmac a cada pacient», segons va destacar l'hematòleg del Clínic Álvaro Urbano.
«D'aquí a un any o any i mig», totes les comunitats d'Espanya tindran un centre on es podrà posar aquesta teràpia, segons Joan. «Hem arribat a un punt al qual no s'havia arribat abans des del sistema públic de salut», diu Joan per destacar la importància que la Aemps hagi aprovat la CAR-T desenvolupada pel Clínic.
De moment, la CAR-T del Clínic anirà dirigida només a adults amb leucèmia limfoblàstica aguda en estat avançat. «A l'hospital també tractem nens, però la Aemps considera que el nombre que tractem encara no és suficient com per aprovar-la en menors. Però estan oberts a ampliar la seva autorització», explica l'immunòleg. Els nens amb aquesta malaltia es tracten amb la CAR-T de Novartis.
Espanya diagnostica a l'any uns 100 adults amb leucèmia limfoblàstica aguda, malaltia que de fet és més comú en menors. Les CAR-T estan indicades en persones que «ja no tenen una altra opció», com «tractament d'última línia» quan ja s'han esgotat altres teràpies.
