Què és el «maskne»? Consells per combatre l'acne causada per les mascaretes

El contacte directe, i durant un període prolongat de temps, amb el material del qual es componen les mascaretes ha ocasionat que moltes persones hagin observat diferents tipus d'anomalies i irritacions en la pell. «Hi ha hagut un augment exponencial de patologies relacionades amb l'ús de la mascareta», confessa Guillermo Solano, dermatòleg i director de la Clínica Dermatològica DERMIMED.

L'agreujament de patologies prèvies és la conseqüència més observada pels dermatòlegs. L'ús d'aquesta necessària mesura de protecció ocasiona diferents alteracions cutànies, derivades dels canvis de temperatura, l'excés d'humitat o l'obturació de les glàndules sebàcies. Tots ells, factors que contribueixen a l'aparició de reaccions com l'acne, rosàcia o dermatitis seborreica. «Aquestes patologies es donen en persones predisposades a desenvolupar aquest tipus de lesions, si no existeix aquesta predisposició la pell no patirà tant aquests canvis», explica Leandro Martínez, cap del servei de Dermatologia de l'Hospital Regional i president de la Secció Andalusa de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV).

En aquest sentit, si una persona compta amb aquesta predisposició a desenvolupar irritacions en la pell com ara l'acne, l'ús continuat de mascaretes podria arribar a provocar un brot i agreujar aquestes malalties. Fet que aquests professionals ja han observat en els últims mesos. Tant és així que fins i tot s'ha arribat a parlar de 'maskne' per a referir-se a l'acne provocada per l'ús d'aquesta mesura sanitària. En aquest sentit, el tractament a seguir seria el mateix que en casos d'acne ordinaris i els professionals recomanen acudir a un dermatòleg per tractar com més aviat millor els símptomes d'aquests brots.

En menor mesura, també s'està observant l'aparició de reaccions al·lèrgiques derivades dels materials que componen les mascaretes. «Hi ha persones que, en contactar amb un determinat material dels quals es componen aquestes mascaretes, desenvolupen una reactivitat i els provoca el que coneixem com a dermatitis de contacte o al·lèrgica», puntualitza Leandro Martínez. No obstant això, tots dos dermatòlegs coincideixen a afirmar que l'aparició d'aquesta mena de reaccions és poc freqüent.

Com evitar-ho?

Existeixen diferents accions que, afegint-les a la rutina diària, podrien disminuir l'impacte que aquests materials tenen sobre la pell. «La primera fase és prevenir, mantenint ara més que mai les mesures higièniques mitjançant l'aplicació de netejadors suaus amb aigua temperada i mantenir la pell molt hidratada», aconsella el doctor Leandro. «És essencial la rentada de la cara al matí i a la nit, a més de l'aplicació de gels fluids o sèrums, evitant la utilització d'olis i cremes molt olioses que afavoririen l'aparició de lesions», adverteix Guillermo Solano.

D'aquesta manera, s'ha de tenir especial curar a l'hora de triar quin hidratant incloure en la rutina de neteja, ja que un excés d'hidratació podria repercutir en efectes contraris als desitjats. Martínez incideix en què la hidratació s'ha de realitzar amb productes composts per agents lleugers, la qual cosa evitarà que provoquin una obturació de les glàndules sebàcies.

De la mateixa manera passa amb el maquillatge, present en el dia a dia de moltes persones: «Si a tot el que pateix l'àrea tapada amb la mascareta s'uneix l'ús de maquillatge, utilitzat de manera generosa, aquest procés s'aguditzarà», adverteix aquest professional.

Ús adequat

L'ús adequat d'aquestes mesures sanitàries serà determinant a l'hora de prevenir aquest tipus d'afeccions. Guillermo Solano aconsella adaptar la mascareta a l'anatomia facial, no ajustant-la ni molt solta ni massa collada. A més, explica, s'hauran d'evitar materials plàstics o sintètics, optant preferiblement per teixits suaus «que no traumatitzin la pell».

Leandro Martínez explica que les mascaretes higièniques provocaran menor obstrucció en la pell i, per tant, menor humitat, mentre que les d'alta filtració -com les mascaretes FFP2 o KN95- podrien arribar a afavorir l'aparició d'aquestes patologies. No obstant això, el dermatòleg insisteix que «aquesta no ha de ser la raó per la qual es decideixi utilitzar una mascareta o una altra», ja que sempre ha de prevaler la seguretat i la protecció.

Gels hidroalcohòlics

«Hauria de prevaler la rentada de mans enfront de l'ús de gels hidroalcohòlics», defensa el doctor Leandro, qui confessa que això no és senzill de portar a la pràctica en el dia a dia. És per això que les consultes dermatològiques s'han omplert aquests mesos, també, de persones que presenten dermatitis irritativa a les mans.

L'ús prolongat i, a vegades, compulsiu d'aquest gel pot provocar reaccions i grans irritacions en la pell. Aquests productes, elaborats amb alcohol i glicerina, «estan provocant casos d'èczemes de mans, a causa d'una rentada excessiva o inadequada», explica el doctor Guillermo.

Per a minimitzar els efectes negatius d'aquesta necessària mesura higiènica, els professionals recomanen la utilització immediata de crema hidratant després de l'aplicació d'aquesta mena de gels. En el cas de presentar ja alguna irritació en la pell, adverteix Leandro Martínez, les lesions hauran de tractar-se amb corticoides o tractaments similars abans d'aplicar una hidratant, ja que això podria empitjorar les ferides.