David Sierra (Palafrugell, 1976) és llicenciat en Psicologia i té un Postgrau en Consultoria de Processos a la Universitat de Barcelona. Actualment, és Consultor d’Innova i està especialitzat en la perspectiva sistèmica aplicada a processos de transició i innovació organitzativa, lideratge, psicodinàmica grupal, visió estratègica i redisseny de processos. Sierra serà un dels ponents de la Jornada Esport i Salut que se celebrarà el 28 d’abril a l’Auditori CaixaBank (18h), que comptarà amb el suport de CaixaBank i com a col·laboradors principals: SportCat, Montepio Girona i la Secretaria de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat. La jornada és gratuïta però cal inscripció prèvia a la web.
De què parlarà a la ponència?
Em centraré en la confiança, que és una de les principals preocupacions dels esportistes i dels entrenadors. Com reforçar-la o recuperar-la en moments crítics.
En un món on l’esport s’ha tornat cada vegada més competitiu i perfeccionista, com és d’important la mentalitat de l’esportista?
Tothom en parla de la seva importància teòrica, però no es tracta del tot fins que no hi ha problemes. Només quan l’esportista no rendeix el que s’espera, escoltem afirmacions com «té problemes d’autoconfiança», «no és fort mentalment»... És a dir, tot allò que fiquem en l’enigmàtic sac de la psicologia. La preparació psicològica pot ser el factor decisiu en un salt diferencial de rendiment, especialment en contexts d’elevada competició i pressió, i més encara quan els talents, la fisiologia o les tàctiques s’equiparen entre esportistes i equips.
Com es pot treballar l’aspecte mental de l’esportista?
Tocant de peus a terra, literalment. Acompanyem esportistes, per exemple, en la millora de les seves capacitats propioceptives i senso-motrius. És a dir, a orientar la seva atenció a les sensacions musculars del propi cos i traduir-les en l’acció motora òptima, i no ocupar-la amb les emocions o pensaments disruptius.
Com es gestiona la pressió en els esportistes professionals?
Coneixent-se a si mateixos i les pròpies reaccions davant condicions de pressió, i regulant la resposta idònia en cada moment. Un acompanyament extern incrementa la maduresa de l’esportista per gestionar les expectatives i especialment diferenciar el que és el personatge públic i qui és ell en altres àmbits. Aquest és un treball que no només està orientat a protegir la seva salut mental sinó a crear condicions per un rendiment superior.
Creu que els pares i mares posen massa pressió o exigeixen massa als menuts?
Potser donem massa importància a les victòries i a les derrotes. No podem oblidar que estan a etapes formatives. Observem les dificultats en gestionar les derrotes per part dels joves orientats a l’èxit, mentre els que estan motivats per l’activitat esportiva en si mateixa, tenen més probabilitats de continuar.
Un dels temes que toca en la seva feina és el lideratge. Com ha de ser un líder en un terreny de joc o a la pista?
Ha de saber identificar les capacitats potencials de la resta de l’equip i ajudar a posar-les al servei del rendiment grupal, aprofitant així el cercle virtuós i que la resta exerceixi les seves pròpies capacitats de lideratge. No congreguem gaire amb les visions usuals del lideratge basat exclusivament en qualitats individuals. Parlem més de lideratges que s’exerceixen en diferents vessants i moments.
Observem les dificultats en gestionar les derrotes per part dels joves orientats a l’èxit
Llavors, pot haver-hi un líder dins el camp i un altre fora?
Efectivament. Els espais per exercir lideratges poden ser múltiples i diversos. Es pot assumir un tipus de lideratge en el terreny de joc, però tenir un altre paper en el cercle d’amics o a la família. La diversitat de lideratges i el seu reconeixement per part de l’equip és el que dona solidesa i capacitat de rendiment.
Un líder ha de transmetre els mateixos valors dins i fora del terreny?
És inevitable que ho faci perquè el que es projecta en el terreny de joc té impacte en els models de referència que es creen i fomenten socialment. La responsabilitat dels esportistes és molt gran, ja que són figures que molts joves volen imitar. L’esport, no només és un reflex d’una cultura sinó també és un excepcional espai formatiu d’un tipus ciutadà i d’uns valors determinats.
Es pot aprendre aquest exercici del lideratge?
I tant. Pot fer-ho qualsevol persona que desitgi reenfocar els seus esquemes i adquirir nous aprenentatges. El punt de partida és saber identificar el que passa en el seu entorn, conèixer-se a si mateix i tenir empatia per identificar l’estat grupal. Sobre aquesta base i amb l’acompanyament adequat es poden desenvolupar aquestes capacitats.
