Diari de Girona

Diari de Girona

ansietat i depressió en temps incerts: És culpa nostra?

L’anomenarem Maria per protegir la seva intimitat, té 17 anys, és sensible, intel·ligent, empàtica, sociable i comunicativa. Sempre ha tingut unes notes i una actitud excel·lents, tant a l’escola com a l’institut. L’apassionava llegir i tenia passió per descobrir i saber noves coses. Sortia i tenia molts amics, li agradava escriure poesia i feia esport de forma regular.

Ara es mostra apàtica, desmotivada, enfadada i crispada. Segueix fent batxillerat i traient bones notes, però tot li costa molt, no queda amb els amics, no llegeix, està trista, cansada i es passa gran part del dia sense fer res, o com diu ella: «pitjor, estic perdent el temps en les estúpides xarxes socials». No pot parar de rumiar i de donar voltes a idees cada vegada més angoixants sobre el sentit de la seva vida i sobre el seu futur negre i incert.

Un dia em deia amb ràbia: «ens han enganyat, ens van dir que si estudiàvem, parlàvem idiomes i ens formàvem, tindríem una vida assegurada, un bon sou i una feina. Això potser era així per als meus pares, però tot això s’ha acabat, res no va bé, estem destruint el planeta, només sabem fer guerres, hi haurà més pandèmies com la de la covid, no ens podrem independitzar i cada cop serem més pobres». Un altre dia em deia plorant: «Jordi, el futur fa molta por, res no és segur, no ens en sortirem, tot anirà malament, res a la meva vida no té sentit».

La Maria és una víctima no comptabilitzada de la pandèmia de la covid. No s’ha infectat mai, està vacunada, ha portat sempre la mascareta. Tot i que es delia per quedar amb els amics, ha fet «bondat» i no va sortir per por a infectar els pares i avis. No té símptomes respiratoris ni inflamació, però pateix ansietat i depressió.

Ja hem patit altres crisis, altres pandèmies i malauradament les guerres són massa habituals. Però per l’enorme i saludable capacitat de recuperació davant de les adversitats anem tirant. Aquesta capacitat de resiliència no ha impedit, però, que els darrers mesos hi hagi hagut un notable augment dels casos d’ansietat, de depressió, de frustració i de por entre els adolescents i els joves.

Les causes dels trastorns psicoemocionals són sempre multifactorials, però sabem que quan l’emoció dominant és la por i la incertesa és l’única certesa que ens queda, apareix sempre la sensació d’indefensió i de vulnerabilitat. I que un estat d’indefensió continuat i sostingut al llarg del temps, com el que hem patit i patim els darrers anys, pot desencadenar molt fàcilment trastorns com l’ansietat i la depressió.

Crec que aquesta ansietat provocada pels confinaments i per la por a emmalaltir es veu potenciada per una actitud molt poc responsable d’alguns mitjans de comunicació i d’algunes xarxes socials que, amb la seva avidesa per relatar les suposades catàstrofes que vindran i per publicar-les abans que els altres, han convertit un suposat apocal·lipsi futur en un espectacle més. I han fet que estiguem exposats diàriament i a vegades de forma continuada a estretors psicosocials que augmenten de forma notable els nostres nivells d’ansietat, perquè no podem desconnectar-hi.

Alguns d’aquests casos aniran remetent de forma espontània, però molts altres necessitaran psicoteràpia. Per això cal que trenquem l’estigma dels trastorns mentals i busquem ajuda quan ens calgui. Estar trist, deprimit, angoixat, tenir por o sentir-se insegur no són debilitats nostres, no es culpa nostra. I la bona notícia és que, amb l’ajuda adequada, les podrem solucionar en gran part.

Compartir l'article

stats