Un treball liderat per científics de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IBMB-CSIC), ha identificat una molècula, la neprosina, que podria servir per tractar la celiaquia per via oral, de manera semblant als comprimits de lactasa que prenen els intolerants a la lactosa.
En concret, la neprosina, que es troba de forma natural al fluid digestiu de la planta carnívora Nepenthes ventrata, podria contrarestar l’efecte dels pèptids tòxics causants d’aquesta malaltia crònica autoimmunitària que es desencadena en resposta a la ingesta de gluten.
Segons revela el treball, publicat a Nature Communications, la neprosina és una «prometedora» possibilitat de tractament per a la celiaquia. Els autors han desxifrat el mecanisme d’acció de la molècula, la seva estructura i les seves característiques més rellevants.
El que desencadena la celiaquia són diverses proteïnes riques en prolamines que es troben als cereals. Quan aquestes proteïnes són digerides a l’estómac, es trenquen en altres de més petites (pèptids) que poden resultar tòxiques. Entre aquests pèptids, un dels més rellevants és el 33-mero, que és un fragment de l’alfa-gliadina, una prolamina (glucoproteïna vegetal) del blat.
El pèptid 33-mero és capaç de resistir els àcids gàstrics de l’estómac, arribar a l’intestí prim i, un cop allà, travessa la mucosa intestinal. En el cas de persones amb celiaquia, el 33-mero s’uneix amb especial facilitat a un receptor del sistema immunitari (l’antigen leucocitari humà o HLA), cosa que desencadena una resposta autoimmunitària i inflamatòria que acaba originant tot un seguit de manifestacions característiques de la malaltia.
Els resultats mostren que la neprosina pot degradar el pèptid 33-mero abans que arribi a l’intestí, de manera que es podria evitar aquesta resposta inflamatòria autoimmunitària.
Els científics han obtingut cultius recombinants de cèl·lules humanes per aconseguir suficient quantitat de neprosina. Han identificat i determinat el mecanisme d’acció de la neprosina, així com la seva capacitat per destruir la gliadina i el pèptid 33-mero.
Experiments in vivo en un model murí mostren que la molècula és eficaç degradant les dues estructures a l’estómac. També han resolt l’estructura tridimensional i el mecanisme químic d’acció de la neprosina i han establert característiques com l’estabilitat tèrmica, el perfil de pH i el període de latència, entre d’altres. Aquests factors són molt importants per a un possible desenvolupament de la prevenció o tractament, fins ara inexistent, de la malaltia.
«Una via prometedora són les molècules que destrueixen els pèptids tòxics i que poden ser administrades per via oral de manera similar als comprimits de lactasa que prenen els intolerants a la lactosa», expliquen els científics.
Un tractament així hauria de contenir una molècula capaç de trencar els pèptids tòxics i ser innòcua per a l’intestí; hauria de ser prou eficient per degradar una bona quantitat de pèptids tòxics amb dosis raonables; i hauria de ser actiu abans de passar a l’intestí, comenten els investigadors.
«Enorme potencial»
«Els estudis que hem realitzat ens han permès verificar que la neprosina té un enorme potencial per ser desenvolupada com a un medicament, ja que és molt més activa en les condicions extremes de la digestió a l’estómac que altres enzims proteolítics candidats que actualment es troben en estudi, col·lectivament anomenats glutenases, per a la seva aplicació terapèutica, i compleix totes les característiques que es requereixen a priori per a una glutenasa eficient», assenyala l’investigador del CSIC Francesc Xavier Gomis-Rüth.
