La fruita d'origen xinès que millora el restrenyiment crònic i rebaixa l'àcid úric

Estem en plena temporada d'una fruita barata i amb importants beneficis per a la nostra salut, inclosa la millora de la diabetis i l'ateroesclerosi

Un arbre de mandarines

Un arbre de mandarines / Alicja / Pixabay

Rafa Sardiña

La temporada de les mandarines comença a finals de setembre i s'allarga fins a l'abril i fins i tot principis del mes de maig. És una fruita que abasta dues estacions, tardor i hivern, i una de les més benvolgudes del mercat a causa de la seva petita grandària (el que facilita el seu consum), el seu característic sabor i aroma, així com la facilitat de treure la pell.

Encara que hi ha dubtes respecte al seu origen, tot indica al fet que va començar a conrear-se a la Xina durant el segle XII aC.

De fet, i segons explica la Fundació Espanyola de Nutrició, el seu nom s'atribueix al color de les togues que utilitzaven els alts governants de l'antiga Xina. Des del segle XIX, la mandarina es conrea al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Amèrica del Nord.

És el cítric més semblant a la taronja, les varietats principals de la qual són:

  • Clementines. La característica que diferencia a aquesta mena de mandarina és que no sol tenir llavors en els seus grillons. Els experts la consideren un encreuament entre la mandarina i una taronja silvestre d'Algèria. Dins de les clementines, hi ha subtipus com a fina, que es recull entre novembre i gener, oroval, d'escorça granulosa, clemenules, amb polpa sucosa i sense llavors, i esbal, de grandària mitjana i aplatada.
  • Satsumes. Són resistents a les baixes temperatures, la qual cosa les converteix en una de les varietats perfectes per a comercialitzar. Tampoc tenen llavors en els grillons. El seu color és més groguenc, de major grandària que les clementines.
  • Híbrids. La polpa d'aquesta varietat de mandarina és molt sucosa, amb sucres i àcids orgànics. La pega és que és més complexa de pelar, ja que la pell està molt adherida a la polpa. La seva gran grandària pot fer que fins i tot es puguin confondre amb una taronja. 
  • Clementilles. L'escorça és més vermellosa i destaca, sobretot, per la quantitat de suc que es pot extreure d'aquestes mandarines.

Com ressalta la FEN, la mandarina és una font de vitamina C, àcids orgànics i flavonoides.

No obstant això, el seu contingut de vitamina C és menor que en les taronges (53,2 mg per cada 100 g vs. 40 mg per cada 100 g). També és una fruita interessant pel seu contingut en criptoxantina (carotè), que es transforma en vitamina A i amb propietats antioxidants.

Quina és la composició nutricional de les mandarines?

  • Energia (Kcal) 43
  • Proteïnes (g) 0,8
  • Hidrats de carboni (g) 9 
  • Fibra (g) 1,9 
  • Aigua (g) 88,3 
  • Calci (mg) 36 
  • Ferro (mg) 0,3
  • Magnesi (mg) 11 
  • Zinc (mg) 0,4
  • Sodi (mg) 2
  • Potassi (mg) 160
  • Fòsfor (mg) 17,2 
  • Tiamina (mg) 0,07
  • Riboflavina (mg) 0,02
  • Equivalents niacina (mg) 0,3
  • Vitamina B6 (mg) 0,07
  • Folats (μg) 21
  • Vitamina C (mg) 35
  • Vitamina A: Eq. Retinol (μg) 56

Mandarina: la recepta barata contra el restrenyiment

La mandarina és una font natural de fibra, que es troba tant en la polpa blanca com en els mateixos grillons. Com ja s'ha assenyalat, en ser una fruita rica en fibra i en vitamina C, és fonamental per a una bona digestió i el trànsit intestinal

I és que, per a acabar amb el restrenyiment crònic, que podria afectar el 15% de la població espanyola, s'aconsella ingerir tres peces de fruita diàries, preferentment senceres i amb pell, sempre que sigui comestible, clar, ja que la fibra es troba en la seva majoria en la polpa i en la pell.

I la mandarina és una opció molt recomanable pel seu preu: 1,7 euros el quilo enfront dels més de 6 que costa una de les fruites més icòniques per a lluitar contra el restrenyiment, el kiwi.

Contra la diabetis i l'ateroesclerosi

Una recerca de la Universitat de Ontario Occidental (el Canadà) ha descobert que les mandarines tenen una substància denominada nobiletina, que és un tipus de flavonoide que, a més de protegir contra l'obesitat, també ho fa contra la diabetis tipus 2 i l'ateroesclerosi.

Parlem d'una afecció que es produeix per l'acumulació de greixos i colesterol dins de les artèries i en les seves parets. És el que es coneix comunament com a “enduriment de les artèries”. 

El més perillós de l'ateroesclerosi és que no produeix cap mena de símptoma fins que l'artèria no pot subministrar sang als òrgans i els teixits. És en aquest moment quan apareix dolor en el pit o pressió, entumiment o feblesa en les extremitats, pressió arterial alta o insuficiència renal.

Mandarines per a prevenir l'anèmia

L'anèmia ferropènica és la forma més comuna d'anèmia, i sorgeix quan el cos no té la suficient quantitat de ferro, la qual cosa dificulta la producció de glòbuls vermells.

Encara que les mandarines tenen una quantitat insignificant de ferro, sí que tenen una substància que facilita l'absorció d'aquest mineral essencial per al nostre organisme. L'anèmia pot causar problemes de salut com a problemes cardíacs, complicacions durant l'embaràs, cansament fins per a fer tasques quotidianes i fins i tot la defunció.

Redueix l'àcid úric

L'àcid úric és un compost químic que es genera de manera natural en el nostre organisme, a conseqüència de la descomposició d'una substància denominada purina, que es troba en petites quantitats en l'orina.

Tenir uns nivells d'àcid úric alt no sempre es pot evitar amb un estil de vida saludable, ja que és una alteració que té una important base genètica

No obstant això, és molt important beure almenys dos litres d'aigua al dia, fer exercici físic sovint i prioritzar el consum de fruites i verdures. Com les mandarines, que tenen un efecte diürètic pel seu alt contingut en aigua, àcid cítric i potassi.