«El fet de complir anys, en la dona resta i en l’home suma»

Especialista en alimentació i salut hormonal femenina, Marta León acaba de publicar La revolución invisible, on explica la transformació de la dona en l’etapa del climateri i la menopausa. En parlarà avui a L’escala (Espai Matèria, 17h) i demà a Girona (Biblioteca Ernest Lluch, 12h)

Climateri. Ja el nom sona malament, sembla un cercle de l’infern.

És que és una paraula desconeguda, molt puc utilitzada, són els anys anteriors i posteriors a la menopausa. Pretenc donar-la a conèixer més i que perdi la seva connotació negativa.

La parauleta fa més por a les dones o als homes?

No sabria dir-li, és una paraula molt bescantada. Pels homes significa el caos complet, la revolució hormonal de la dona. I les dones encara tenim al cap que, a patir d’aquí, ja arriba la vellesa absoluta, una baixada sense frens.

Encara fa por, arribar al climateri?

Cada cop menys, gràcies al coneixement. Com més aprenem què comporta, menys por fa. En qualsevol, àmbit, posar píndoles de coneixement fa perdre la por.

Cal canviar de vida, quan s’hi arriba? 

En realitat, no. Només ha de cuidar-se més, si abans no ho feia. El que du el climateri és una consciència molt important de cuidar-nos, tant a nivell físic com emocional, ja que si no ho fas, el cos t’ho comunica clarament. El climateri ens avisa des de diferents àmbits: digestiu, psicoemocional, etc. Ens diu quines coses ja no tolera. Aleshores, tenir cura d’una mateixa s’escriu ja en majúscules.

I de vida sexual, ha de canviar?

Doncs tampoc. A patir del climateri, algunes dones -no totes- senten menys libido. Però en d’altres hi ha un despertar sexual, potser per l’augment de seguretat i autoestima de la maduresa. És un altre tipus de sexualitat, ja saps què t’agrada, què et ve de gust, on poses els límits...

O sigui, que l’experiència és un grau.

(Riallada) Totalment.

Per què la menopausa és tabú?

Té a veure amb el fet que la societat té la joventut en tan altíssim valor. I en concret la joventut femenina, només ha de veure els anuncis televisius. La menopausa i el climateri ens recorda que el temps passa i que ens allunyem d’aquest ideal, ens fa avinent que transitem per la joventut només pocs anys. Costa d’admetre allò que ens ho fa entendre, com el climateri. Millor ocultar-lo, així l’oda a la joventut continuarà al centre del discurs.

I els anuncis de dones grans són de compreses per a la incontinència... 

Exactament. Tot el que té a veure amb femení adult, es relaciona amb vellesa, incontinència, demència, problemes... De fet, les dones al voltant dels 50 anys estan quasi desaparegudes als anuncis i al cinema: o són joves o són velles. Ni tan sols se’n veuen presentant les notícies. És com si haguessin desaparegut.

Donem-li un toc d’optimisme: què té de bo la menopausa?

El que els canvis hormonals comporten en la consciència, com en la pubertat. Es parla dels canvis físics que comporta el climateri, però poc dels psicològics. Les hormones ajuden que l’experiència que tenim, s’incorpori al nostre ésser.

La fertilitat està sobrevalorada?

És un fet que la fertilitat centra el discurs de la salut femenina. Per això, quan les dones en preocupem de la salut hormonal, és sempre al voltant de la fertilitat. De fet, els problemes hormonals que es puguin tenir, es van portant fins que arriba el moment de buscar l’embaràs. Així, quan deixem de ser fèrtils, altre cop els problemes hormonals perden importància. Notem que ja no tenim la regla, però no notem canvis més subtils, com problemes en la pell o fins i tot en la consciència. Tenim el focus en la part fèrtil.

És diferent l’opinió que es té dels homes madurs i de les dones madures?

Totalment. La maduresa i l’experiència es valoren molt més en masculí que en femení. En les dones es valora la bellesa i la innocència. En canvi, en homes, la innocència és un hàndicap, està més ben valorat un hom experimentat, madur, amb bagatge, fins i tot amb alguns cabells blancs. El mateix fet de complir anys, en la dona sempre resta i en l’home suma.

Per què és així?

Venim de cultures en què les dones es valoraven segons la seva capacitat fèrtil, fins i tot les reines. Encara que els temps han canviat, això queda a l’ADN.