Ozempic: el medicament car indicat només per a la diabetis que també s'està fent servir per perdre pes

Els farmacèutics han notat que en l'últim any ha augmentat la demanda d'Ozempic, un fàrmac que només està indicat per a pacients amb diabetis tipus 2 però que també va bé per perdre pes. Ho constata Marta Gento, del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Gento observa que "s'ha diversificat" l'ús del medicament, tot i que de moment està fora d'indicació per tractar l'obesitat. La doctora Núria Vilarrasa, de la Societat Catalana d'Endocrinologia, espera que se n'aprovi aviat l'ús per a l'obesitat i creu que la sanitat pública l'hauria de finançar perquè no hi hagi "pacients de classe A i B". L'obesitat afecta el 15% de la població a Catalunya i és un factor de risc important d'altres patologies.

L'Ozempic és un fàrmac que té com a principi actiu la semaglutida, que actua de la mateixa forma que una hormona produïda a l'intestí (GLP-1) i augmenta la quantitat d'insulina alliberada pel pàncrees. D'aquesta manera ajuda a controlar els nivells de glucosa a la sang i també fa créixer la sensació de sacietat.

Està finançat pel sistema públic per a les persones amb diabetis i té un cost mensual de 128 euros

El fàrmac s'injecta amb una ploma i el seu preu és de 128 euros (tractament per a un mes), assenyalen des del sector farmacèutic. Està finançat pel sistema públic per a les persones amb diabetis, a qui no s'hagi pogut controlar els nivells de sucre i amb un índex de massa corporal per sobre de 30, indica Sònia Miravet, metgessa de família i especialista en pacients amb diabetis. El fàrmac es pot receptar per a pacients amb diabetis amb un índex corporal inferior, però aleshores no està finançat. 

En la majoria de països d'Europa aquest fàrmac només està indicat per fitxa tècnica per a pacients amb diabetis mellitus tipus 2, que afecta els adults. Ara bé, la semaglutida, sota el nom comercial de Wegovy i amb una dosi superior, es va aprovar als Estats Units el juny del 2021 i se'n va popularitzar ràpid l'ús, sobretot entre les celebritats.

Hi ha altres fàrmacs per a l'obesitat, com la liraglutida i comercialitzat com a Saxenda. Aquest sí que està indicat per a l'obesitat però no està finançat pel sistema públic. El seu preu va dels 186 euros (3 plomes) als 283 (5). Tant la semaglutida com la liraglutida no provoquen baixades de sucre importants i els seus efectes adversos són lleus o moderats. Altres medicaments no s'han mostrat tan efectius per a l'obesitat.

Augment de la demanda d'Ozempic

"En el darrer any, s'ha notat un augment de la demanda d'Ozempic", destaca la vicetresorera del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), Marta Gento. A peu de taulell, els farmacèutics reben les receptes del medicament i fan una feina d'acompanyament: "Preguntem si han utilitzat alguna vegada aquell fàrmac; si saben per què és i com s'utilitza i és quan el pacient s'obre i explica si és per a la diabetis o per a l'obesitat, que moltes vegades estan relacionades".

Gento afirma que "abans només s'utilitzava per tractar la diabetis tipus 2, però com que s'ha vist que també va bé per perdre pes amb persones que tenen obesitat, s'ha començat a utilitzar".

Per la seva banda, la doctora Núria Vilarrasa, representant de la Societat Catalana d'Endocrinologia i Nutrició (SCEN), recorda que l'Ozempic no està indicat per a l'obesitat però els consta que s'ha utilitzat "en algunes circumstàncies determinades i concretes" amb pacients amb aquesta malaltia i afegeix que cal esperar que arribi el fàrmac per al tractament de l'obesitat. "Es necessita recepta mèdica i per a l'obesitat estaria fora d'indicació en aquest moment", recalca Sònia Miravet, que és la vicesecretària del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB).

La gran demanda del fàrmac a nivell global i el context polític i econòmic internacional van provocar problemes de subministrament durant uns mesos i, davant d'aquesta situació, l'Agència Espanyola de Medicaments (AEMPS) va haver d'emetre a l'octubre una sèrie de recomanacions, entre les quals prioritzar l'ús d'Ozempic "d'acord amb les condicions autoritzades" de control glucèmic de pacients amb diabetis tipus 2. Gento confirma que, des de mitjans de febrer, s'ha restablert el subministrament del fàrmac i ara no es registra "cap problema" de subministrament.

Vilarrasa atribueix aquells problemes a la "gran demanda" global i al subministrament intermitent i no que en "determinats casos" s'hagi utilitzat per tractar l'obesitat. Per la seva banda, Miravet recorda el perill que pacients amb diabetis es quedin sense tractament si se'n fa un ús fora de fitxa tècnica tant a Catalunya com a nivell internacional.

Aquesta metgessa de família explica que "sovint" acudeixen pacients als centres sanitaris demanant aquest fàrmac, sobretot pel boca-orella, tant persones amb diabetis com amb obesitat. "És important que des de l'atenció primària s'expliqui que el tractament ha d'anar acompanyat amb canvis en l'estil de vida, en l'alimentació i amb exercici físic, i que es faci un seguiment del tractament", remarca.

Necessitat de tractaments finançats

Darrere d'aquesta situació, hi ha una incidència d'obesitat elevada, que s'apropa al 20% a partir dels 45 anys -segons l'última Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) publicada, la del 2021-, i la necessitat d'ampliar els recursos per atendre els pacients.

"Sabem que la base del tractament és la dieta saludable i l'activitat física, però necessitem un reforç. Estem tractant els pacients amb obesitat com ho fèiem fa molt de temps amb els que tenen hipertensió, amb una dieta sense sal. No és suficient. I disposem de fàrmacs que poden ser molt útils", recalca la doctora Vilarrasa, que és endocrinòloga de l'Hospital de Bellvitge.

La vicesecretària del Col·legi de Metges de Barcelona destaca que hi ha una demanda forta, tant de les associacions de pacients com dels professionals sanitaris, perquè els fàrmacs per a l'obesitat es puguin prescriure i estiguin finançats.

Hi coincideix Vilarrasa, que espera que en qüestió de mesos s'aprovi l'ús de la semaglutida per a l'obesitat i explica que des de la Societat Catalana d'Endocrinologia estan treballant perquè almenys en determinats casos estigui finançat. En aquest sentit, avisa de la "gran discriminació" que es pot produir si no tothom pot accedir al fàrmac, i més en una malaltia que està molt associada al nivell socioeconòmic. Segons l'ESCA del 2021, l'obesitat s'enfila al 17,8% en els grups socioeconòmics baixos, mentre que se situa en el 9,3% en els més afavorits.

A més, l'endocrinòloga assenyala que el fàrmac podria ser útil per a persones que s'acabaran sotmetent a una cirurgia bariàtrica i fins i tot per preparar l'operació, amb uns llistes d'espera llargues.

L'obesitat és una malaltia: "Ningú vol pesar 150 quilos ni ofegar-se"

Les previsions pels propers anys són pessimistes. La doctora Núria Vilarrasa alerta que es calcula que el 2035 el 37% de la població espanyola patirà obesitat i demana que es tracti com una malaltia crònica recidivant (que pot reaparèixer). 

"És un problema de salut molt greu i l'arrel de patologies que causen mortalitat. Ens ho hem de prendre seriosament", adverteix aquesta endocrinòloga, que indica que l'obesitat multiplica el risc de patir diabetis o hipertensió i que fins a un 20% dels càncers poden estar relacionats amb aquesta malaltia. La doctora Miravet també destaca que el problema és que l'obesitat no es reconeix com una malaltia i que sovint se'n mira només la part estètica.

Hi ha molts factors que no depenen de la voluntat dels pacients, com socials, econòmics, genètics, biològics i hormonals, exposa l'endocrinòloga. "A nivell social i del sistema sanitari, no hem de veure l'obesitat com un conjunt de mals hàbits. Es discrimina molt aquesta patologia. Ningú vol pesar 150 quilos ni ofegar-se ni no ser àgil ni no tenir salut", diu Vilarrasa, que deixa clar: "Estem parlant d'una malaltia. Els fàrmacs no són per perdre dos quilos perquè ve l'estiu".