Relacionen l’exposició a tints, pintures, metalls o plàstics amb el 20% dels càncers de bufeta

A Espanya es diagnostiquen cada any uns 21.000 casos nous de càncer de bufeta. Un tumor fins a quatre vegades més freqüent en els homes que en les dones i que provoca anualment 5.000 morts a Espanya. Entre les dades que les societats científiques han donat a conèixer, dues de molt rellevants: la seva relació amb el tabac -fumar triplica la probabilitat de patir la malaltia- i l’exposició a carcinògens industrials -com els tints, les pintures, cautxú, metalls i alguns plàstics que contenen substàncies químiques- que poden generar un major risc. Es calcula que un 20% d’aquests tumors poden estar relacionats amb aquesta exposició a l’àmbit laboral.

Amb motiu del Dia Mundial d’aquesta malaltia, que es va celebrar el 5 de maig, la presidenta del Grup Espanyol d’Oncologia Genitourinària (Sogug), la doctora Aránzazu González del Alba, crida l’atenció sobre un aspecte: el tumor de bufeta –el cinquè de més incidència- continua sent un gran desconegut per part de la societat. El seu company, el doctor Ignacio Peláez, vocal de Comunicació de Sogug i metge adjunt d’Oncologia Mèdica a l’Hospital de Cabueñes, a Gijón, explica «que el seu diagnòstic sol ser en etapes precoces i curables majoritàriament».

S’hi afegeix, assenyala l’expert, el fet que els símptomes són similars als d’una infecció urinària: necessitat d’orinar més freqüentment, amb molèsties i menys quantitat, i hematúria (sang a l’orina). En el cas de les dones, per la seva alta predisposició a patir infeccions d’orina, no se sol sospitar que la simptomatologia urinària amb sagnat persistent pot ser un càncer de bufeta, apunten els metges.

Tampoc no se sol conèixer, adverteixen, que aquest tumor està molt relacionat amb el tabac, que conté més de 50 carcinògens que, en contactar amb la mucosa de la bufeta del fumador durant la seva eliminació per l’orina, incrementen el risc de desenvolupar aquest tumor. «El risc és més gran com més temps s’hagi fumat i com més cigarretes s’hagin consumit», postil·len.

A més, hi ha carcinògens industrials -com els tints, pintures, cautxú, metalls i alguns plàstics- que contenen substàncies químiques que poden generar un major risc de càncer de bufeta. Es calcula que un 20% d’aquests tumors poden estar relacionats amb l’exposició a carcinògens químics a l’àmbit laboral.

Pel que fa al tractament, la presidenta de Sogug destaca l’eficàcia de la immunoteràpia en els pacients amb càncer de bufeta i metàstasi perquè està aconseguint que, en els casos en què s’aconsegueix una bona resposta, es poden aconseguir llargues supervivències. «A la malaltia avançada, després d’un tractament amb quimioteràpia clàssica, ja està aprovat administrar immunoteràpia en càncer de bufeta i s’estan obtenint resultats molt bons».

Els especialistes disposen d’estudis que demostren que, cinc anys després, al voltant del 40% dels pacients amb metàstasi tractats amb immunoteràpia «continuen vius, una cosa impensable a l’era prèvia a la immunoteràpia», assenyala la doctora Aránzazu González del Alba. A més, s’han identificat diverses dianes moleculars que han permès desenvolupar nous tractaments.

Per part seva, el doctor Peláez insisteix en la necessitat d’augmentar la conscienciació social sobre aquest càncer, fent especial èmfasi en la seva relació amb el tabac; augmentar el coneixement biològic de la malaltia per descobrir biomarcadors que orientin cap a un tractament més selectiu; evitar en la mesura que sigui possible la realització de cistectomies; i millorar els tractaments disponibles com la quimioteràpia, immunoteràpia i les teràpies diana.

Avanç en la investigació

Sogug té actualment sis estudis propis en marxa en què s’està avaluant la possibilitat d’utilitzar la immunoteràpia sola o en combinació amb quimioteràpia o nous fàrmacs en diferents escenaris clínics. Les principals línies de recerca van dirigides a millorar el tractament perioperatori per optimitzar els resultats de la cirurgia i les estratègies per poder preservar la bufeta i, d’altra banda, augmentar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients amb malaltia avançada.

La societat científica, que celebra aquest any el seu 25è aniversari, ha coordinat el desenvolupament d’alguns estudis fase III internacionals i, en breu, iniciarà com a promotor un assaig internacional que avalua una nova estratègia perioperatòria en càncer de bufeta en què es comptarà amb la participació de centres espanyols, italians, francesos i britànics.