Els Equips d'Atenció Primària (EAP) atendran directament totes les persones que viuen en residències de gent gran en el termini d'un any. Per a fer-ho, es reforçaran els EAP que tenen un major volum de places residencials al seu càrrec, amb un cost addicional d'uns 15 milions d'euros, que equivaldrà a 117 metges i 130 infermeres més. En els primers mesos de l'any es començarà a aplicar el nou model en el 72% dels EAP, que són els que ja tenen un grau de coordinació elevat amb les residències, mentre que la resta es farà en el segon semestre del 2024.

El nou model preveu que tots els professionals propis de les residències continuïn desplegant les funcions de cures i les vinculades al funcionament del centre i que treballin de manera coordinada i integrada amb els EAP i el conjunt del sistema de salut. Amb tot, els metges de l'atenció primària assumiran progressivament les funcions dels facultatius residencials, i aquests deixaran de regular-se per les hores i ràtios contractades pel Departament de Drets Socials. El rol de les infermeres d'atenció primària dels EAP implicarà tant l'atenció directa com la coordinació amb l'equip d'infermeria de les residències. El seu paper serà complementari a les infermeres pròpies de les residències.

Millora de la qualitat assistencial amb el canvi de model

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha explicat en roda de premsa que el nou model millorarà de forma "evident" la qualitat assistencial dels residents, ja que el contacte amb la primària no serà "una visita reactiva i fragmentada" quan tinguin una descompensació de salut sinó que serà de "seguiment" de les seves patologies cròniques. A més, ha dit, tindran un pla d'intervenció "únic", més protocol·litzat, que millorarà els resultats en salut i alhora contribuirà a evitar més la solució d'anar a urgències, on no es coneix el cas concret del resident.

"És una decisió transcendent, que canvia l'atenció de persones fràgils i estem segurs que millorarà molt la seva qualitat de vida i atenció", ha indicat. A més a més, ha afegit Balcells, tant les residències com els CAP tindran tota la història clínica compartida i així constaran les prescripcions i els plans de medicació, entre altres, per oferir una resposta "adequada".

Preguntat per quan es desplaçaran els equips de primària a les residències, Balcells ha fet un paral·lelisme amb els serveis d'atenció domiciliària, ja que els centres residencials són, a la pràctica, els domicilis dels seus residents. Així, ha afirmat que el professional sanitari es desplaçarà a la residència "quan calgui". "Hem de considerar-ho igual que una persona en un domicili", ha conclòs.

Per la seva banda, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha assegurat que l'objectiu és garantir que totes les persones grans que viuen en residències puguin ser ateses pels CAP. "En un sistema universal d'accés a la salut qui ha de garantir el seu estat és l'atenció primària", ha resumit tot destacant el context, ja que les persones grans que viuen en residències acumulen una gran quantitat de malalties i tenen graus de dependència elevats.

Segons dades de Salut i Drets Socials, les persones residents solen presentar necessitats significatives d'atenció sanitària: tenen una mitjana de 9,2 malalties cròniques (amb una prevalença del 57% de demència); una mortalitat anual del 20% (el 50% té necessitats d'atenció pal·liativa); gairebé el 90% es classifica en les categories de màxima complexitat clínica o d'alt risc, i el 97% té un elevat grau de dependència.

Campuzano ha explicat que en el darrer any ja s'ha anat fent feina, com ara la formació conjunta feta a professionals de les residències i l'atenció primària. Concretament, s'ha fet formació conjunta a 15.532 professionals de les residències i els equips de primària, entre altres millores, i s'ha elaborat un cens específic de residències i de residents que abans de la pandèmia no existia.

Al llarg dels darrers dotze mesos, l'activitat dels professionals dels EAP a les residències ha incrementat. Concretament, un 65% dels residents han estat visitats presencialment pel seu metge de primària i un 92% per la seva infermera.

Actualment, en el 62,3% de tots els EAP i el 45% de les residències ja s'està donant una actuació coordinada. Per això, la previsió és que el procés culmini en els pròxims mesos i en la totalitat de les residències el seguiment dels usuaris es faci directament des de la primària en el termini d'un any.

Els consellers han assenyalat que el canvi de model assistencial és una de les lliçons apreses de la pandèmia i han indicat que esperen portar el projecte de llei de creació de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària abans que acabi l'any.

117 metges i 130 infermeres més

En l'actualitat, a Catalunya hi ha 1.042 centres residencials per a la gent gran -951 residències i 91 llars-residència- amb un total de 61.498 places. Del total de 376 EAP, 317 (84,3%) tenen almenys una residència assignada a la seva àrea d'influència.

Balcells ha explicat, però, que aquesta assignació és "asimètrica" i per això caldrà reforçar els equips en funció del nombre de residències que tenen i s'ha quantificat que caldran 117 metges i 130 infermeres més dels que hi ha ara, amb un cost suplementari de 15 milions d'euros per afrontar l'increment.

Els 117 metges que es contractaran seran de perfil divers en funció de les necessitats de cada equip però en tot cas s'oferirà als facultatius només dedicats a les residències a incorporar-se al sistema.Un cop incorporats aquest centenar de professionals addicionals, els CAP tindran autonomia per decidir com s'organitzen els seus equips. Així, pot ser que hi hagi equips de primària que comptin amb un 'equip de residència', que són els que hi aniran habitualment, mentre que altres es distribuiran aquesta tasca entre els diversos professionals de manera que el professional pugui atendre tant pacients ordinaris al centre com residents.

Un cop el nou model estigui del tot implementat, d'aquí a un any, Drets Socials modificarà la cartera de serveis i el servei de medicina ja no serà obligatori perquè serà l'Atenció Primària qui el presti.