Porto més de 10 anys dedicant-me a la psicologia de l’esport, i no és estrany que em preguntin en què consisteix veritablement la nostra feina. Tampoc és estrany que, abans d’explicar-ho, em diguin: «Què fas? Els motives, no?». És cert que la motivació és una de les variables mentals més importants al món de l’esport, però ni és l’única, ni recórrer sempre a ella és la solució a un mal rendiment. Tanmateix, el principal dèficit en l’àmbit mental en esportistes i equips no és, ni de bon tros, la motivació.

Així, la psicologia de l’esport treballa múltiples variables relacionades amb el rendiment i el benestar de l’esportista: atenció i concentració, confiança, nivell d’activació, comunicació, etc. Si ets esportista, aquestes variables incidiran de forma directa sobre el teu esport i sobre el teu dia a dia, independentment que pensis que la part mental no és quelcom important. La psicologia està present a qualsevol esport, amb més o menys impacte en funció del moment, de les característiques de la disciplina, de l’esportista o de l’equip. És evident que no tot és psicologia, però també que la psicologia està a tot arreu.

D’altra banda, no hem d’oblidar que la nostra disciplina treballa amb persones sanes i funcionals, és a dir, no tractem psicopatologies. El nostre principal objectiu és millorar el rendiment i el benestar dels esportistes amb els quals treballem. Malauradament, molts cops l’usuari que arriba a nosaltres ha experimentat el que anomeno la «síndrome del queixal amb dolor intermitent». Que em perdonin els odontòlegs, però són molts els que van al dentista quan el dolor ja és inaguantable, tot i que abans d’arribar a aquesta situació han aparegut diversos problemes i episodis de dolor que s’han deixat de banda. Doncs bé, molts cops a la consulta passa una cosa similar: la gran majoria d’esportistes que comencen a treballar amb un psicòleg esportiu és perquè tenen un problema o dèficit en un moment determinat. El malestar que aquesta situació provoca, o el desig de canviar, motiven l’esportista a buscar ajuda, sent aquest el moment on, sovint, els professionals de la psicologia apareixem.

Si bé és cert que molts cops aquesta és la via d’entrada per a començar a treballar l’aspecte psicològic, molts esportistes acaben integrant totalment aquesta figura en la seva preparació, buscant millorar el seu rendiment, de la mateixa manera que treballen amb un preparador físic o un nutricionista. Com a professionals, hem d’aconseguir explicar a la població general quina és la nostra tasca i què podem aportar. Sabem que no és fàcil fer el pas de començar a treballar amb un psicòleg, que existeixen resistències que dificulten l’inici. Però també sabem que podem aportar molt a les persones amb les quals treballem. I sí, probablement en algun moment treballarem la motivació, però, segur, la metodologia i el contingut estaran a les antípodes de frases de l’estil Mr. Wonderful. Com diu en Pep Marí, per motivar, primer no desmotivar.