Tres de les cinc malalties que apareixen cada any al món són d’origen animal

El 60 per cent de les malalties humanes són zoonosis, és a dir, tenen el seu origen en els animals domèstics o silvestres i, de fet, de les cinc malalties noves que apareixen cada any al món, tres tenen un origen animal, segons ha posat de manifest el catedràtic de l’Àrea de Salut Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat CEU Cardenal Herrera, Santiago Vega.

Així ho va expressar en el marc del Seminari de periodistes Diàlegs MSD Inventing for Life: Un món, una salut, organitzat per MSD i la Plataforma One Health a Espanya, per després detallar que el 75% de les malalties humanes infeccioses emergents i resistents als antibiòtics té origen animal.

Així, durant la trobada es va defensar la importància de l’eina One Health, és a dir, de la interconnexió entre la salut humana, animal i ambiental, per abordar els desafiaments de salut pública.

Un exemple d’aquesta interrelació és que els virus, que són el 44% dels agents infecciosos que participen en les malalties, estan augmentant la seva capacitat de replicació a causa de l’augment de les temperatures. «A més, els vectors que transmeten les malalties, com els mosquits, passen més temps amb nosaltres», va explicar Vega, tot afegint que hi ha regions on la població està els dotze mesos exposada a aquests vectors, en lloc de quatre, que era el més habitual. Així, es desenvolupa l’ambient propici perquè es produeixi un salt d’espècie, com ja va passar amb la covid-19.

Per part seva, el director d’Acció Climàtica d’Ecodes, Pablo Barrenechea, va expressar la necessitat d’accelerar l’acció davant del canvi climàtic en el sistema sanitari, ajudant a disminuir la seva empremta de carboni i a reduir el seu impacte sobre el clima. «El sector sanitari, si fos un país, seria el cinquè al món en emissions», va advertir. En aquest sentit es va pronunciar també Vega, que va puntualitzar que els aerosols emeten 450.000 tones de CO2 a l’any, però «no es recepten substituts o els pacients s’hi mostren reticents», va lamentar.

Raquel Sánchez, assessora del Fòrum Espanyol Pacients, va insistir que el concepte One Health segueix sent «un gran desconegut», ja que la ciutadania «no és capaç d’entendre la terminologia amb què s’aborda el tema». «Un pacient és un ciutadà del carrer i cal parlar-li en la seva llengua», va reclamar.

Gran amenaça

La resistència als antimicrobians (RAM) està considerada una de les amenaces més grans per a la salut a nivell global i és, per tant, una de les estratègies integrals One Health. El 2019 van morir al món 1,27 milions de persones per infeccions d’aquest tipus, segons un estudi publicat a The Lancet el 2022, i si no es prenen mesures urgents les previsions per a l’any 2050 parlen d’un cost de 10 milions en vides humanes.

Precisament, tal com es va assenyalar durant la trobada, les vacunes són una de les mesures més fonamentals per evitar aquest problema, ja que redueixen l’ús d’antibiòtics. Així ho va explicar Jaime Pérez, president de l’Associació Espanyola de Vacunologia, que va definir les vacunes com «una de les potes més fonamentals» en l’enfocament One Health.

«Tenen tres possibles usos: eviten les infeccions i, per exemple, les vacunes de la grip aconsegueixen reduir l’ús d’antibiòtics fins a un 40 per cent; a més, hi ha vacunes que aconsegueixen frenar les resistències, com la pneumocòcica conjugada, que va aconseguir reduir en més d’un 80% els ceps de pneumococ resistents antibiòtics als Estats Units», va desgranar. Tot i això, segons el seu parer, encara hi ha una «important desconnexió» entre el món de les vacunes i la resistència antimicrobianes.

Paral·lelament, Rafael Cantón, coordinador clínic de l’European Committee of Antimicrobial Susceptibility Testing (Eucast), va recordar l’impacte econòmic de les resistències als antibiòtics. «Un pacient ingressat per un bacteri multiresistent està més temps ingressat a l’hospital, per la qual cosa estarem pagant més per aquesta estada hospitalària. La probabilitat de morir per un efecte advers per un bacteri multiresistent, comparat amb un bacteri sensible, és de 2,3 vegades més de mitjana que si tens un bacteri sensible», va detallar l’expert. De fet, va recordar que prop de 30.000 morts a Espanya podrien estar relacionades amb un bacteri multiresistent.

Per la seva banda, Bruno González-Zorn, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid i director de la Unitat de Resistències Antimicrobianes, va assegurar que l’One Health és «essencial en la lluita contra la pandèmia silenciosa de la resistència als antibiòtics». Tot i això, l‘expert va lamentar que la població «no és en absolut conscient d’aquest problema», ja que el 95 per cent dels espanyols té un antibiòtic a casa seva.