Entrevista | Quique Bassat Director general de l’ISGlobal

«Als que ara porten mascareta, els veuen com a empestats»

"Avui posem un cognom a malalties i símptomes que sempre hem tingut"

Quique Bassat és pediatra i epidemiòleg.

Quique Bassat és pediatra i epidemiòleg. / ISGlobal

Albert Soler

El pediatre i epidemiòleg Quique Bassat, director general de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) pronunciarà aquest dijous (19h) la conferència «La innovació a la ciència aplicada a la salut global: idees que mouen muntanyes» a la biblioteca Lluïsa Duran de la Bisbal d’Empordà, dins del projecte BiblioSTEAM,  un projecte impulsat pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona i produït per l’Associació Catalana per a la Divulgació Científica (ACDIC)

Ha hagut de venir una pandèmia a fer-nos adonar de la importància del que passa a altres llocs del món?

Els que ens dediquem a això sabem que hem de mirar arreu, que no ens podem fixar només del que passa al nostre costat. La globalització implica també la globalització de les malalties. La societat en general sí que se n’ha adonat gràcies a la pandèmia, ara n’és més conscient.

La globalització implica també la globalització de les malalties

I ara tenim massa por? O mai no es té massa por?

És prudent, tenir por. La por fa que prenguem decisions informades. Ha servit per donar visibilitat a certes malalties greus que teníem oblidades.

Com ara quines?

Algunes relacionades amb la pobresa, com la malària. Fins ara els mitjans a penes en parlaven. Ara, quan hi ha un brot de qualsevol epidèmia, tothom es preocupa, a causa del precedent de la Covid. Aquesta ansietat no més necessàriament bona, però almenys contribueix a fer que no estiguin tan oblidades algunes malalties.

És prudent, tenir por. La por fa que prenguem decisions informades

No ens estem passant una mica, anant a Urgències quan tenim grip? 

És que ara posem un cognom a malalties i símptomes que sempre hem tingut. Abans, si tenies grip, no et feies cap test ni li posaves un cognom, simplement et ficaves al llit i esperaves que et passés. Ara posem nom a tot i documentem a temps real la situació epidemiològica, som més conscients del que tenim... i estem més preocupats. Ara vas a la farmàcia, et fas un test, i saps exactament el que tens.

I aleshores col·lapsem les Urgències.

Sí, i per això part de la nostra feina és fer pedagogia social, fer-li entendre a la persona normal que no té símptomes greus, que no cal que vagi a Urgències. Que faci com s’ha fet sempre: ficar-se al llit. No totes les infeccions han de ser vistes per un metge.

No totes les infeccions han de ser vistes per un metge

Porta mascareta gaire sovint?

Ara mateix, la porto poc. Només quan tinc símptomes, perquè tinc una responsabilitat amb els que m’envolten. És un hàbit positiu, i ha de romandre. El problema és que als que ara porten mascareta, els tornen a veure com a empestats. 

Molta innovació científica, però amb la pandèmia vam fer el de sempre: tancar-nos a casa i usar mascareta.

I quatre vacunes disponibles en sis mesos per una mateixa malaltia. No havia passat mai en la història. No hem de menysprear l’esforç innovador que es va fer. Sí que és veritat que vam començar amb bosses de plàstic a mans i peus, i tancant-nos a casa, que és la manera més primitiva de protegir-nos de malalties.

Es van fer coses malament?

Moltíssimes. Però quan estàs en una emergència, sovint no tens temps de pensar i això implica equivocar-se. És bo mirar enrere per saber quines coses haurem de fer diferent en el futur.

En la pandèmia es van fer moltíssimes coses malament. Però quan estàs en una emergència, sovint no tens temps de pensar i això implica equivocar-se

Perjudica gent coneguda com Djokovic, quan diu que no es vacuna? 

Absolutament. Igual que Miguel Bosé, perquè arrosseguen altra gent a fer el mateix. Acaba essent un problema de salut pública. No tinc res contra una persona que decideixi fer el que vulgui a l’hora de protegir-se, però si les seves accions poden tenir conseqüències negatives per la població en general, tenim un problema.

Quin és avui el problema més gran de salut al món?

En termes de vides perdudes, continuen essent les malalties cardiovasculars. El que passa és que la pandèmia ha demostrat que oblidar les malalties infeccioses, com havíem fet els països rics, és un luxe que no ens podem permetre. Ens ho ha demostrat un virus que va aparèixer a la Xina i en cosa de dies estava a tot el món.

No tinc res contra una persona que decideixi fer el que vulgui a l’hora de protegir-se, però si les seves accions poden tenir conseqüències negatives per la població en general, tenim un problema

Vindran més pandèmies?

Segur que en vindran. L’important no és quines pandèmies vindran, sinó com de preparats estarem per afrontar-les. 

Segur que vindran més pandèmies

Calen gaires diners per salvar la vida d’un nen africà?

Amb pocs diners es poden salvar moltes vides, hi ha vacunes molt senzilles. Però el que cal a l’Àfrica és una remodelació del sistema sanitari, que encara és molt fràgil. I això sí que comporta una inversió important.

Subscriu-te per seguir llegint