«L’art de viure és saber gestionar el temps que ens regala la vida»

La nostra salut és nostra?

La nostra salut és la nostra responsabilitat. Som responsables de mantenir-la, de vetllar per ella.

La deixem massa sovint en mans del sistema sanitari?

Deixar-la en mas de metges, sanitaris etc, és delegar la nostra responsabilitat.

Anem massa al metge perquè el fem servir per resoldre els nostres problemes

Anem massa al metge?

Sí, anem massa al metge perquè el fem servir per resoldre els nostres problemes. El metge ens podria ajudar a mantenir aquesta salut, amb els hàbits. Hauríem d’anar menys al metge per les malalties. En les cultures orientals consideren que els millors metges són els que tenen menys pacients.

Quan ha anat al metge per darrera vegada, doctor? 

Honestament, hi he anat per un paràsit intestinal que vaig agafar a l’Índia fa vint anys, i estic prenent antibiòtics. Però tret d’això no hi vaig mai, perquè em cuido. Vaig anualment a fer-me la revisió anual a l’oftalmòleg i la de la pròstata, que em toca per edat. Però per malalties, la veritat és que no he anat mai al metge.

Expliqui la fórmula, home.

Simplement, aplicar uns principis bàsics de salut. D’entrada, cuidar l’alimentació i fer exercici, només amb això evitarem el 70% de malalties. També és molt important el contacte amb la natura. Després, trobar moments d’introspecció. I finalment, dormir les hores que corresponen. Aplicant aquests cinc principis, pràcticament no es manifestaran malalties. El problema és que en la societat actual, tot això no es compleix.

Per malalties, la veritat és que no he anat mai al metge

Alimentació, exercici i dormir, ho entenc. Però vol dir que això de la natura i la meditació influeix?

Està demostradíssim. Fa temps que al Japó fan banys de bosc. Li asseguro que des del punt de vista terapèutic el contacte amb la natura és beneficiós. Quan la gent surt de la ciutat, tot i sense saber-ho, inconscientment ho fa per harmonitzar-se amb la natura

Passa que en la societat actual no tenim temps de res d’això, ni tan sols de menjar bé.

Doncs emmalaltirem, ens medicarem, i així passarem la vida. Cadascú és responsable del camí que segueix. Per més que un vulgui anar a Terrassa, si s’orienta cap a Girona, arribarà a Girona. És qüestió de coherència.

Cuidar l’alimentació i fer exercici, només amb això evitarem el 70% de malalties

Què recomana a qui vol seguir els seus consells però no té temps? 

Si algú diu que no té temps, m’està definint una patologia: aquesta persona té estrès. Llavors es tracta de fer-li veure que existeix un temps de qualitat que pot anar invertint a poc a poc per a sortir del bucle. Gestionat el temps que tenim cada dia per dedicar-lo al que és la nostra responsabilitat, és un aspecte apassionant. L’art de viure és saber gestionar el temps que la vida ens regala.

Mengem massa?

Potser no mengem massa, però sí desordenadament i malament. Tenim una vida que ens fa sortir del ritme saludable. El regne animal i el regne vegetal viuen més sincronitzats amb la vida, però l’ésser humà, com que és autoconscient, fa el que li dóna la gana. Se’n surt del ritme vital adequat. i al final hem perdut la capacitat de regular els nostres bioritmes amb la vida.

Si algú diu que no té temps, m’està definint una patologia: aquesta persona té estrès

Bé deu influir també la genètica.

La genètica es manifesta quan hi ha uns factors que hi predisposen. Però els nostres hàbits poden evitar, o almenys dificultar, que es manifesti. No tot el que està genèticament allà, es manifesta. Hi ha factors que hi influeixen. Nosaltres som una mica enginyers genètics, podem facilitar que aparegui o no el que tenim als gens.

El regne animal i el regne vegetal viuen més sincronitzats amb la vida, però l’ésser humà, com que és autoconscient, fa el que li dóna la gana

Creu que pot passar dels cents anys, gràcies a la vida que porta?

Sens dubte que és possible. Cada cop hi ha més centenaris. L’esperança de vida s’allarga, el que cal és millorar també la qualitat de vida. Viure molts anys té sentit si tens autonomia i capacitat d’autogestió. Viure’ls com un vegetal, no té sentit. I la gent centenària sol viure com li he explicat. Són coses sabudes, però, per sabudes, poc aplicades. Som una societat poc pràctica, amb la informació que tenim, la Terra hauria de ser un paradís, i no la fossa sèptica en què l’hem convertit. En fi, som així.

Subscriu-te per seguir llegint